Novelda Tourist Info
<< Tornar

nosaltres | contacte | teléfons d'interés | enllaços

TURISME | CULTURA | FESTES | ALLOTJAMENT | GASTRONOMIA | INDUSTRIA

Nosaltres
< Pujar

Novelda és una ciutat del sud de la Comunitat Valenciana situada a la comarca de les Valls del Vinalopó, a la ribera dreta d'aquest riu, amb una altura de 241 m. sobre el nivell del mar.

Es troba a 17 km. de l'Aeroport Internacional de l'Altet i a 28 km. d'Alacant. La distància fins a la capital de la Comunitat Autònoma és de 165 km.

Té un microclima típicament mediterrani amb una temperatura que oscil·la entre els 14º C a l'hivern i els 22º C a l'estiu.

Les precipitacions inusualment ultrapassen els 400 mm.

La superfície de Novelda és de 76 km2 i la seua població és de 26.686 habitants (año 2006).

Novelda, situada en la conca mitjana del Riu Vinalopó, ha sigut des de la prehistòria área de pas o via natural de comunicació entre la meseta, el sud-est i el litoral Mediterrani. Aquest fet unit als seus bons recursos agrícoles i ramaders, han sigut factors determinants per a l'assentament humà i la convergència i desenvolupament de diferents cultures a través dels diversos períodes històrics.

Remontant-nos a l'època Prehistòrica, l'assentament humà més antic detectat a Novelda, correspon a l'època Neolítica.

En el terme són diverses les coves trobades amb restes arqueològiques, així tenim la Cova dels Misteris i la Cova del Migdia, en la Mola, on aparegueren diversos enterraments portant amb ells els utensilis utilitzats en vida pel difunt i que formaven el seu aixovar funerari.

El poblament ibèric ha sigut detectat en el pla, concretament en l'àrea del Campet, formada per les terrasses del Riu Vinalopó, estenent-se pel marge dret i esquerre del riu, entre els termes de Monfort, Novelda i Asp.

En l'àrea del Campet són abundants les troballes ceràmiques de 'sigillata sudgálica', hispànica i clares, lluernes de volutes, 'olpes', gerros, àmfores, monedes i fíbules. Tots ells amb una cronologia que abraça des del segle I al segle V d.C.

Dins del període visigot-bizantí, a l'àrea de Novelda es tenen poques notícies, estant a partir de mitjan del segle IX, en època ja islàmica, concretament dins del període emiral, quan novament constatem la presència d'una comunitat islamitzada, amb el material ceràmic encontrat, a la Serra del Zambo.

Aquest control, a partir del mitjan segle XI, és desenvolupat per una petita comunitat rural assentada en la meseta sud-oriental de la Mola, lloc on serà edificat un magnífic castell en el tercer quart del segle XII, en època almohade.

Amb la conquesta d'aquestes terres La Mola i Novelda, passen a formar part del 'alfoz' alacantí, segons consta en el privilegi donat a la Ciutat d'Alacant en 1252, per Alfons X el Savi. Però aviat passa novament a la corona.

Les disputes dinàstiques al regne castellà reviscolen les pretensions aragoneses pel domini de l'antic regne de Múrcia, cosa que motiva el setge de moltes ciutats, fortaleses i viles per les tropes aragoneses dirigides pel rei Jaume II el Just, durant 1296-1300.

Conquerida Múrcia, es firma una concòrdia i pacte (Torrellas-Elx, 1304-1305), en què resten fixats definitivament els límits territorials entre Castella i la Corona catalano-aragonesa, passant aquestes terres meridionals entre el Vinalopó i el Baix Segura (Oriola) a formar part del Regne de València, que alhora era, com sabem, dins de la Corona Aragonesa.

Durant el segle XIV, es consolida el nucli de població cristiana de La Mola, enfront de l'assentament sarraí de Novelda. Sent aquestes terres del senyoriu de l'Infant en Ferran, i després al conestable de França Bertran du Glesquin, en 1366. Un any després passa a les mans de Sir Hugo de Calviley, mentre que Novelda és donada a Mateo de Gournay.

En l'any 1378, la fortalesa és donada pel rei Pere el Cerimoniós a la seua esposa Sibil·la de Fortia, atorgant-li la jurisdicció civil i criminal. Més tard és Violant de Bar, dona de Joan I el Caçador, qui ven Novelda i La Mola en 1393, a Pere Maça de Liçana, almirall d'Aragó i senyor de Moixent. En 1449 hom crea la Baronia de Novelda, de la qual formen part la Romana, Monòver i Xinorla.

La vila de Novelda veu augmentada la seua població de cristians vells, enfront d'un contingent poblacional majoritàriament morisc, que fou obligat a batejar-se a partir de 1565. Van estar finalment expulsats en 1609, quedant la vila quasi despoblada quan se n'anaren més de 300 famílies.

El segle XVII passa entre epidèmies, sequeres i males collites, estant a finals de la centúria quan es produeix una recuperació de la població que aplega a quotes de més del 200%, i així es consoliden les millores en l'agricultura i en la ramaderia, base económica de la població.

La població dedicada no sols a les feines del camp, i a la ramaderia, desenvolupa una important feina artesanal amb el treball de la randa que ocupava més de 2.000 dones i xiquetes, d'una població de 7.587 ànimes, segons el geògraf Cavanilles.

Amb l'abolició dels senyorius en 1837, i la posterior desamortització, es va consolidant una incipient burgesia agrària i comercial, comptant-se en 1879, amb una població que ultrapassa els 8.000 habitants.

Tot allò fa que nasca i es desenvolupe una burgesia comercial que en contacte amb la seua homònima catalana, de principis de segle, impreganara els novelders del nou estil arquitectònic i ornamental que era el modernisme, construint ací a la ciutat un important nombre de cases escampades per la part urbana de la població, que havia experimentat un notable creixement urbanístic de la població des de mitjan segle XVIII. A aquest anys de finals del segle XIX i principis del XX correspon la construcció del Casino i del Santuari de Santa Maria Magdalena en l’altiplà de La Mola, acabat en la dècada dels quaranta.

Contacte
< Pujar

Direcció: C/Mayor 6, 03660 Novelda
Telèfon: 965 60 92 28
Fax:
E-mail: novelda@touristinfo.net

Teléfons d' interés
< Pujar

Enllaços
< Pujar

Turisme
< Pujar

A la segona meitat del segle XIX es va desenvolupar un nou llenguatge expressiu a la major part d'Europa i en algunes zones d'Amèrica, que aconseguiria la seua màxima esplendor a Espanya des de l'última dècada d'este segle fins a principis del XX.

El MODERNISME es caracteritza per ser un art ornamental basat en una excessiva llibertat de les formes, on abunden les corbes, amb suaus formes ondulades i delicades, i on també són freqüents els motius vegetals i florals.

Este moviment artístic va trobar la seua expressió en formes d'art ben distintes no sols en l'arquitectura, sinó també en les arts decoratives, l'escultura, la pintura, les arts gràfiques, la literatura, la música i la resta d'àmbits artístics que pugnaven per la renovació de les formes d'expressió i pensament.

El Modernisme va estar associat a les grans famílies que controlaven l'economia del país. Es tractava de grups socials que mostraven una forta voluntat de progrés i avantgruarda alhora que in interés exprés per introduir la novetat en el seu àmbit particular i domèstic.

A la ciutat de NOVELDA, el desenvolupament d'una nova societat en forma de burgesia urbana de caràcter terratinent amb un alt nivell econòmic, polític i social a partir dels beneficis obtinguts pel desenvolupament de l'agricultura, el comerç i les activitats financeres, va donar lloc al fet que determinades famílies demandaren nous models arquitectònics i decoratius. Este grup social buscaria envoltar-se de formes estètiques diferents que, al seu torn, imprimiren el segell personal de la família com a signe de poder i distinció.

En referència als trets que caracteritzen estes cases palatines modernistes, cal dir que presenten una distribució corresponent a tres funcions: la funció social (entrades, vestíbuls, salons), la funció privada (sala, menjador, gabinet, despatx, biblioteca) i la funció unitària (cuina, safareig, bany, servei domèstic). Esta estructura interna de la casa òbviament es complica o se simpifica segons les diferents capes socials i el seu respectiu nivell econòmic.

Curiosament, en esta ciutat es troben tres dels millors exemples d'este estil en terres valencianes: La Casa Museu Modernista (c/ Major 24), el Centre Cultural Gómez-Tortosa (c/ Major, 6) i la Casa Mira (c/ Sant Vicent), esta última no visitable en tractar-se d’una propietat privada alberga característiques comunes als abans esmentades, i és també una de les millor conservades.

El Castell de la Mola es troba sobre un petit altiplà a 360 m. d'altitud amb relació a la mar. Dista a 3 km. de la població de Novelda, en direcció nord-oest.

Fortalesa d'origen islàmic, va estar construïda a finals del segle XII. La seua planta és poligonal amb vuit cubs quadrangulars en eixint, de les quals actualment en queden quatre, dos d'ells emmascarats, amb una torre quadrada al seu interior, en l'actualitat "desmotxada", tot això de fàbrica de tàpia, sobre base de maçoneria.

Aquesta torre exempta, té 9 m. de costat per 11 d'alçada, encara que actualment hi manque un pis, compta amb una sala inferior il·luminada per una obertura. S'entra a la torre per una porta de mig punt i situada en altura.

Després de la conquesta cristiana del Castell per les hosts de l'Infant Alfons de Castella, terres i fortalesa van passar a la corona castellana.

Amb la signatura del Pacte d'Elx en 1305, el Castell i les seues dependències passen a la Corona Aragonesa, formant part aquestes terres del Regne de València. És llavors quan la fortalesa és donada a Blanca d'Anjou, esposa de Jaume II el Just, qui mana la reconstrucció dels seus deteriorats murs, realitzant-se durant el segle XIV, una sèrie de reformes al recinte fortificat, i construint al seu nord-oest una magnífica torre triangular. La torre de 15 m. de costat per 17 m. d'alçada, no té paral·lels coneguts fins l'actualitat, és de fàbrica de maçoneria amb reforçament de carreus a les cantonades. S'hi accedeix per una porta de mig punt orientada al nord-oest i situada en altura, de fàbrica de carreus. Té dues plantes i la seua il·luminació interior es realitza a través de diverses obertures.

A mitjan del segle XIV, el rei aragonés Pere el Cerimoniós, dóna la tinença del Castell a Beltran du Glesquin, noble bretó vingut a la península ibèrica amb les Companyies Blanques, com a pagament del seu ajut en la guerra dels Peres, un any després. En 1367 és venut a Hugo de Calviley, qui en 1371 el ven a Mateo de Gornay, senyor ja de Novelda. Anys més tard passa de nou a la corona, quan és donat per Pere el Cerimoniós a la seua esposa na Sibil·la de Fortia.

En 1391 Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent i Xinorla compra la Mola a na Violant de Bar, esposa del rei Joan I el Caçador, constituint així en 1448 la Baronia de Novelda. Des de llavors la Mola va formar part d'aquesta important casa senyorial, fins l'abolició dels senyorius en les primeres dècades del segle XIX.

En 1931, va estar declarat com a Monument Històric Artístic d'Interés Nacional.

Però sens dubte la visita obligada de la persona visitant que aplega a Novelda és al Santuari de Santa Maria Magdalena. Aquest edifici religiós va estar construït a partir d'un projecte que va traçar l'enginyer novelder Josep Sala Sala que impregnant així el seu projecte de l'estil modernista català. La seua construcció, començada en 1918, va necessitar de tres fases, per donar per acabada l'obra en 1946.

A la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m. d'alçada culminades per una creu pètria que també es troba en la cúpula i sobre els arcs superiors de la façana. Els motius decoratius deuen tenir antecedents en els estils medievals, barrocs i en la pròpia naturalesa. Influències aquestes que van dur l'autor a combinar cudols del riu Vinalopó, taulells policromats, rajoles rogenques, maçoneria, etc..., es troba Santa Maria Magdalena, patrona de Novelda, i al darrere de l'altar podem admirar un bell quatre atribuït a Gaston Castelló.

I A MÉS…

En la plaça de Sant Vicent núm.3, trobem una altra de les cases de marcat estil modernista. El seu propietari, D. Francisco Mira Abad, destacat colliter de vins i olis, la va manar construir de nova planta seguint els refinats gustos del moment. Este edifici de titularitat particular alberga característiques comunes als abans mencionats, sent també un dels millors conservats.

A més d'estos edificis, també trobem en altres cases localitzades en el nucli antic de la població una sèrie de detalls modernistes que han sobreviscut al pas del temps i les reformes.

Este edifici, propietat de l'Excm. Ajuntament de Novelda, mostra l'esplendor del modernisme de les cases particulars d'esta ciutat. Este immoble de tres plantes va ser construït al principi de l'últim terç del segle XIX, el qual va patir una profunda reestructuració i ampliació de la seua planta en 1901, al ser adquirit per Sra. Antonia Navarro Mira la qual va incorporar elements decoratius i arquitectònics propis del modernisme. Este edifici es va constituir com a vivenda familiar i va ser residència dels Comtes de Gómez-Tortosa-Tortosa. Encara que el seu aspecte exterior no crida l'antenció, a l'estar més prop de les composicions arquitectòniques del segle XIX, és el seu interior el que sí ho fa, ja que oferix bons exemples de decoració i distribució típica de les cases de la burgesia de principis de segle XX. És de resenyar les columnes i enreixats de ferro colat, escala de buit ovalat, claraboia, pati rodejat de columnes de roca calcària d'estil corinti sobre base de marbre roig de la zona, saló dels tapissos pintats per Lorenzo Pericás rodejat de sòcol de roure tallat amb taulelleria policromada, capella, mobles d'època i la resta d'elements que reflectixen l'exquisit gust modernista de l'època.

Este edifici va ser manat construir a inicis del segle XX, concretament en 1901, per la seua propietària, Sra. Antonia Navarro Mira, a l'arquitecte D. Pedro Cerdán Martínez, autor del projecte. És una de les vivendes millor conservades en la que es troba amb major profusió i esplendor la decoració pròpiament modernista. Esta vivenda, hui propietat de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani(CAM), es compon de planta baixa i dos pisos, destaca una excel·lent obra d'enreixats en finestres i balcons, però és en el seu interior on es desenvolupen amb tota la seua opulència els elements propis del modernisme: fusta tallada, vidres, estucs, pintures de sostres i murals, marbres, mobles d'època, etc, destacant pel seu singular bellesa l'escala i el pati rodejat de columnes de marbre blanc.

Es tracta d'un edifici de dues plantes amb amples salons per a tertúlies i joc, magníficament decorats amb artesonat i un d'ells amb belles pintures al sostre i laterals. La construcció data de 1888 i posteriorment ha estat ampliada. Una reixa de ferro sobre basament de pedra envolta els 7.000 m2 que constitueixen el jardí, al centre del qual existeix un templet per a les actuacions musicals.

Es va començar a construir en 1553 i ha anat patint amb el pas dels anys diferents i importants canvis; entre els quals destaquen en 1740 una restauració de la façana principal que presenta característiques barroques i la construcció en 1742 de la Capella de l'Aurora, en 1910 la construcció d'un nou campanar.

La façana que domina la perspectiva de conjunt és una típica mostra de l'arquitectura civil valenciana del segle XVII. Destaca per la seua rigidesa i solidesa. El pòrtic, de doble arc, constituïa l'antiga llotja.

Enfront de l'Ajuntament, a la plaça Vella, es troba al centre el monument a Jorge Juan i Santacilia inaugurat en 1913.

Es troba a la plaça de Santa Teresa de Jornet, adossada a l'asil d'ancians, antic hospital. Va estar inaugurada en 1668, acomplint el Consell amb la promesa feta davant una greu epidèmia de pesta que va assolar la població.

Situació:

El Museu Arqueològic Municipal, es troba ubicat a la segona planta de la Casa de Cultura, al carrer Jaume II, 3. El Museu disposa d'una sala d'exposició, sala per a activitats didàctiques, oficina de direcció, i biblioteca especialitzada. L’entrada és gratuïta

Telèfon de contacte: 965 60 46 50

E-mail: arqueologia@novelda.Net

Altres serveis del Museu:

Visites guiades per a grups escolars i associacions culturals, prèvia cita.

Visites guiades pel nucli antic per a grups escolars i associacions culturals, prèvia cita.

Sala d'activitats didàctiques.

Biblioteca especialitzada.

Laboratori.

Visites guiades al Castell de la Mola, per a grups escolars. Prèvia cita.

CONTINGUT:

És interessant recórrer la sala d'exposició del Museu, perquè això ens permetrà conéixer l'evolució històrica de les gents que han ocupat i viscut en la vall de Novelda des de la Prehistòria fins a l'edat Moderna.

Les primeres comunitats humanes que van ocupar les terres de la vall mitjana del Vinalopó se situen en època Prehistòrica, durant el Paleolític, període en què l'home viu a l'aire lliure, en abrics o coves, sent la seua principal activitat la recol•lecció i la caça. Serà en el període Neolític, V-IV mil•lenni a.D.C., quan es localitzen en les terrasses del Vinalopó les primeres comunitats agràries i ramaderes, sent important els aixovars ceràmics exposats en el Museu corresponent a l'Edat del Bronze.

També la Cultura Ibèrica es troba documenta en la vall de Novelda, territori i gents posteriorment, romanitzades com ho testimonien els materials arqueològics trobats i exposats.

Especial atenció mereixen els objectes quotidians utilitzats per les gents que vivien a Novelda durant el període islàmic i baix medieval cristià, amb l'existència de dues comunitats, la cristiana al Castell de la Mola i la mudèjar a Novelda durant els segles XIV-XVI.

Finalitzant el recorregut de la sala d'exposició amb la visualització dels aixovars ceràmics corresponent a època moderna segles XVII-XIX. Completen les col•leccions exposades en el museu, els retaules ceràmics de tema devocional.

Concepció Navarro Poveda.

El museu de l’Associació de Betlemistes de Novelda oferix, a qui el visite, una acurada selecció de treballs betlemístics realitzats pels seus membres, al llarg dels seus deu anys d’existència. Obres monumentals de grans dimensions, diorames amb la vida i passió de Jesús, diverses manifestacions artístiques de gran bellesa que utilitzen el betlem com a motiu principal, figures de diversos autors, èpoques, nacionalitats, i una àmplia exposició fotogràfica composta amb les obres premiades en el concurs que l’associació organitza anualment per Nadal, conformen este museu dedicat al betlem que enriquix el patrimoni cultural i artístic de la ciutat de Novelda.

La història sagrada és mostrada a través d’una extraordinària selecció de diorames. En tots ells es pot apreciar la dedicació i el delicat treball, ple de tendresa i d’amor, que els betlemistes novelders han executat, amb precisió, mestria i generositat per a captivar a aquells qui els contemplen.

1. Des de la Plaça de la Magdalena, al nord de Novelda, 1 (245 m. s.n.m.), començarem a caminar pel Passeig dels Molins i per la carretera que conduïx al Castell de la Mola, tram coincident amb el PR-CV 311. Després de 750 metres de marxa abandonarem l’asfalt, girarem a la dreta i creuarem el riu Vinalopó, arribant davant d’una bifurcació de camins, encreuament del caseriu de la Teulera, 2 (250 m.) (1,30 km.) (20’).

2. En aquest punt refusarem el ramal que, per l’esquerra, discorre paral·lel al riu en direcció al Castell de la Mola (per on continua el PR-CV 311); nosaltres prendrem el camí asfaltat de la dreta (N), i passant immediatament per la Teulera arribarem a continuació al popular Barri de l’Estació, 3 (285 m.) (2,20 km.) (35’).

3. Des de la Parròquia de Sant Pasqual, en la Plaça Salvador Canals, abandonarem la barriada pel Camí de Castella i, creuant les vies del ferrocarril pel pas a nivell existent, prosseguirem entre nombroses fàbriques de marbre per la via de servei paral·lela a l’autovia A-31. Creuarem l’autovia per un pont i girarem a continuació a la dreta, prenent el nou camí en direcció est durant uns 300 metres, al cap dels quals girarem novament a l’esquerra i pel nou camí, en clara component NE, ens situarem en la base sud del Montagut, on acaba l’asfalt.

Ja per la Vereda del Montagut anirem circumval·lant els espectaculars talussos rocosos de l’erecta piràmide calcària del Montagut per la seua vessant occidental, que es prolonga cap al nord pels no menys cridaners farallons de la Serra les Penyes. En el suau ascens, la visió, cap al sud i ponent, se’ns obri en vast panorama: la dilatada vall de Novelda, Montfort i Asp, amb les seues terres fèrtils ocupades pel monocultiu del “Raïm de Taula Embossat del Vinalopó”; les serres de l’Alforna, l’Ofra, Crevillent, el Rotllo, l’Algaiat...; més a prop, a la nostra esquerra, un bon grapat de fàbriques de marbre són l’exponent del pròsper desenvolupament industrial; sobre elles apareix el conjunt monumental del Santuari de Santa Maria Magdalena i el Castell de la Mola; tancant el panorama hi sobreïxen les serres de la Mola, Beties, les Pedrisses, la Safra, l’Ombria de Monòver i Salines.

D’aquesta manera arribarem al punt més elevat del camí, iniciant seguidament un lleuger descens fins a una cruïlla, junt a dos enormes embassaments, molt pròxims a la “Vereda de les Fonts d’Asp”, 4 (422 m.) (6,60 km.) (1 h. 45’).

4. En aquest punt desestimarem el camí que, per l’esquerra (NO) es dirigeix cap a Salinetes (possible connexió amb la variant “Banys de Salinetes-el Pantanet”). Nosaltres descendirem pel de la dreta (SE), connectant immediatament amb el Camí del Montagut, asfaltat, que seguirem per la dreta uns 350 metres, per a continuar per un altre de terra que s’inicia per l’esquerra (E) i que es dirigeix cap als tubs d’un canal. Tot seguit baixarem fins al Barranc de l’Aigua Amarga, que creuarem i a continuació arribarem al final del Camí de la Serreta, junt a un embassament i una torreta elèctrica, la “Central dels Navarresos”, propietat de la “Societat Canal de l’Horta d’Alacant S.A.”.

Des d’aquest punt, amb bona perspectiva cap al sud de la Serreta Llarga, continuarem per la dreta el camí asfaltat uns 50 metres i girarem a l’esquerra junt a un pal de línia elèctrica, tot prenent un senda en direcció NE.

Prompte passarem al costat de dos interessants i ben conservats forns de calç, a la dreta de la senda. A continuació arribarem al Pantanet, 5 (395 m) (8,50 km.) (2 h. 15’)

A continuació arribarem al Pantanet, (395 m) (8,50 km.) (2 h. 15’) encreuament amb la variant “Banys de Salinetes-El Pantanet”.

Ací podrem admirar una magnífica obra d’enginyeria hidràulica tradicional. Es tracta de la inacabada presa del pantà del Sit, construïda en temps de la Segona República. Té doble parament, fabricat de maçoneria travada amb morter de calç (probablement els forns de calç pròxims foren construïts per tal de facilitar el material necessari per a l’obra). Tot i que la finalitat d’esta construcció va ser la de retindre i embassar les aigües d’escorrentia dels barrancs per al seu posterior aprofitament agrícola, en una zona semiàrida de rigorós clima i minses precipitacions, la veritat és que mai no va arribar a concloure’s, com tantes altres obres d’aquesta època i potser la veritable raó de la seua construcció fóra la de proporcionar treball i jornal a un bon nombre de gents desocupades en moments de serioses dificultats econòmiques i socials.

A continuació, sobrepassada la presa, a l’esquerra de la senda, podrem observar junt a un solitari pi, una xicoteta cova que seria l’humil refugi dels picapedrers i treballadors de l’embassament. Per la senda, transformada en camí, arribarem fins a un gran embassament que vorejarem per la dreta, arribant així al camí del Pla Cafeu, (396 m.) (9,10 km.) (2 h. 25’).

El nou camí pren direcció nord, travessant grans extensions repoblades de pi blanc. En l’ascens podrem apreciar la grandiositat del massís muntanyós del Sit i el primer cim tot poblat d’antenes. Davant d’una bifurcació seguirem el ramal de la dreta (NE), discorrent davall les grans parets verticals d’un barranc. Tot seguit, el camí es transforma en senda, per la qual arribarem al Coll del Pla Cafeu, (662 m.) (11,70 km.) (3 h. 15’).

A partir d’aquest punt encara ens quedarà la part més dura de l’itinerari, per la qual cosa aquelles persones menys preparades físicament i amb pocs hàbits muntanyencs haurien de plantejar-se renunciar a fer el cim i iniciar la tornada.

Des del coll refusarem la senda que cap a l’oest es dirigeix a la Lloma Badà per la Lloma Rasa. Nosaltres girarem a la dreta (E i NE) i ascendirem un fort repetjó, de duríssim pendent, fins a eixir a l’ampli llom occidental de la serra, donant vistes a les vessants meridional i oriental, on les terres del Vinalopó i l’Alacantí descendeixen suaument fins al Mediterrani pròxim.

Continuant en dur ascens per l’àmplia i desforestada corda, arribarem al primer cim, poblat de nombroses antenes, (995 m.) (13,10 km.) (4 h. 10’).

Des d’ací, en uns 20 minuts de marxa, i per un rudimentari camí envoltat de pins i carrasques, arribarem al cim del Sit des d’on podrem gaudir d’un esplèndid panorama en totes direccions, recompensa merescuda a l’esforç realitzat en esta dura travessia, (1.104 m.) (14,10 km.) (4 h. 30’).

Des de la Plaça de la Magdalena q (247 m. s.n.m.), al nord de Novelda, començarem a caminar pel Passeig dels Molins, coincidint amb la carretera que conduïx al Castell de la Mola. Al cap d'1 km de marxa, i sobrepassats dos xalets d’arquitectura singular, abandonarem l'asfalt i seguirem per la dreta un camí que creua el riu Vinalopó i ens conduïx fins a les primeres edificacions del caseriu de La Teulera r (250 m.) (1,30 km.) (20').

En este punt refusarem el camí que ascendix a La Teulera i al Barri de L'Estació. Haurem de girar a l'esquerra (NO) per a continuar paral·lels al riu, pel seu marge esquerre, donant vistes enfront de nosaltres a una bonica perspectiva del turó i Castell de La Mola. Als pocs minuts de marxa, a l'altura del Barranquet dels Baladres, podrem divisar a la nostra dreta, molt pròxim i en el seu mateix llit, un interessant i rústic pont de maçoneria que presenta tres irregulars i toscos ulls. L'obra sosté dos séquies; una és la primitiva, per a la qual es va construir l'aqüeducte; la segona, paral·lela, va ser alçada molts anys més tard, com ho demostren els materials de què està feta.

Prosseguint la marxa apreciarem que esta zona de ribera presenta unes característiques mediambientals pròpies, i es desenvolupen espècies halòfiles com Sarcocornia i Salicornia, a més d'altres que toleren el medi salí, especialment abunda Tamarix i Limonium entre altres... Entre la variada avifauna és freqüent la presència de camallongues, garsetes i gavines, que busquen aliment en els aiguamolls del llit.

D'esta manera confluirem en el camí procedent de La Teulera pel paratge d'Alcaidies, a l'altura d'un aqüeducte que creua transversalment l'ample llit del riu. Es tracta de l'aqüeducte del Rec de Ledua, antiquíssima construcció que va ser alçada en el seu dia per a augmentar les terres de regadiu del marge esquerre del riu. En els seus orígens tal aqüeducte es va construir amb pilars i taules de fusta, però les successives avingudes i riuades de la rambla, així com la fragilitat dels materials emprats, van propiciar, a finals del segle XIX, la construcció de la sòlida obra actual, que consistix en vint pilars de pedra que sostenen la séquia de reg.

Davant d'una immediata bifurcació abandonarem el ramal que, paral·lel al riu, continua cap a Monòver i Elda pels Molins i La Jaud respectivament; nosaltres haurem de girar a l'esquerra (O) i creuant el Vinalopó arribarem a la carretera asfaltada que descendix des del Castell.

Prosseguint la marxa haurem de seguir per la carretera, breument, fins a arribar al partidor d'aigües de la Séquia Major, on abandonarem l'asfalt i en gir a l'esquerra prendrem la primitiva senda que comunicava el llit del riu (secular i important via de comunicació) amb el Castell, elevant-nos per la vessant oriental del xicotet monticle fins a confluir junt amb el Santuari de Santa M.ª Magdalena i el Castell de La Mola s (350 m.) (3,88 km.) (55').

Després de visitar les dependències de tot el recinte descendirem fins a l'esplanada d'aparcament de vehicles, junt amb la Font dels Tres Amics. Creuarem tota l'esplanada i quan la carretera inicia el descens, en pronunciada revolta, haurem d'abandonar-la, dirigint-nos per l'esquerra cap a una pedrera abandonada i, una vegada sobrepassada, en la base mateixa de la serra, prendrem una senda per la qual, serpentejant en successives llaçades, ens elevarem fins a l'amplia collada del Puntal de Bartolo, situada al N del cim.

Des de la collada girarem cap al SE, i recorrerem la lloma més oriental, immediata al Castell fins arribar a un excel·lent mirador des d'on podrem contemplar, en privilegiada perspectiva, tot el conjunt historico-artístic del Castell de La Mola i el Santuari t (490 m.) (5,07 km.) (1h. 20').

Continuant pel centre de la lloma arribarem a continuació, sense dificultat, al cim de La Mola, des d'on podrem gaudir d'un vast i impressionant panorama, especialment de la fèrtil Vall del Mitjà Vinalopó u (541 m.) (5,33 km.) (1h. 30').

El descens el realitzarem pel camí de les abandonades pedreres tot recorrent la serra cap al O i S. Per ell arribarem, després de forta baixada, a un camí asfaltat que seguirem cap a l'esquerra (E) i vorejarem la base de la vessant meridional de La Mola, fins a desembocar en la Casa Lino, junt amb la carretera de Novelda al Castell v (275 m.) (8,03 km.) (2 h. 15').

Per la carretera i donant vistes al Santuari, arribarem immediatament a l'encreuament de la pujada al Castell i a l'inici del Camí Vell w (275 m.) (8,32 km.) (2 h. 20').

Haurem de seguir per este últim, tradicional i bell camí utilitzat ancestralment pels novelders, pel que ascendirem novament fins al Santuari de Sta. María Magdalena i el Castell de la Mola (350 m.) (8,90 km.) (2 h. 35').

Des d'este lloc singular i històric tornarem pel mateix itinerari del principi fins al nostre punt de partida, i finalitzarem este interessant i variat recorregut a Novelda (247 m.) (13,13 km.) (3 h. 20').

Casa Sicilia S.L ha posat en curs el seu projecte d'enoturisme amb la inauguració d'un saló de gran capacitat per donar acollida gastronòmica als professionals, àvids de tastar anteriors i futures

criances i als aficionats interessats en descobrir o ampliar els seus coneixements en el apassionant món del vi.

De la ma del seu enòleg i un equip entusiasta i professional, el seu programa," Entre vinos i viñas" , ofereix distintes alternatives

per poder passar una bona part del dia, o la jornada completa, visitant cultius, el celler i demés instal·lacions descobrint els secrets del vi i els seus mètodes d'elaboració, aprenent a tastar i degustar els seus caldos i disfrutant de la gastronomia de la regió.

En la tenda es pot adquirir diferents anyades de tota la gama de vins del celler: Blancs com l'Azal o el Señor de Sirera i tints com el Lizana, el Heretat de Cesilia i l'Ad Gaude i les novetats dolces, Aledua i Cardenal Álvarez en diferents presentacions, junt amb altres productes exclusius de qualitat.

www.casa-sicilia.com

Cultura
< Pujar

Música

Nits de Jazz i Música

El Centre Cultural Gómez-Tortosa acull les Nits de Jazz i altres gèneres musicals on un ambient de bona música embriaga a qui s'acosta a esta casa de principis del segle XIX que obri el seu pati enclaustrat als amants de la bona música.

Concerts lírics

Sarsuela, cors de cambra, solistes… delecten amb la seua música en marcs incomparables; a l'estiu els jardins del parc Auditori Reina Sofia i a l'hivern el pati interior del Centre Cultural Gómez-Tortosa, idíl•lic edifici que disposa d'una acústica insuperable.

Festivals

Des de 2007 s'ha iniciat una nova activitat musical denominada Novelda Hip Hop en la qual participen grups locals junt amb artistes de reconegut nivell nacional.

Art

Simposi Internacional d'Escultura en Marbre i Pedra, ciutat de Novelda

L'Ajuntament de Novelda en col•laboració amb Marbre d'Alacant, Associació de la Comunitat Valenciana, promou i organitza el “Simposi Internacional d'Escultura en Marbre i Pedra, Ciutat de Novelda, amb la finalitat de contribuir a la potenciació del treball artístic del marbre i la pedra com a manifestació cultural.

El simposi té caràcter bianual i se celebra entorn del mes de maig.

Biennal d'Art “Rafael Alberola”

L'Ajuntament de Novelda convoca cada dos anys la Biennal "Rafael Alberola", modalitat de pintura, sense finalitat competitiva i per a adquisició d'obres, fomentant així una més oberta participació de l'artista. Les obres adquirides queden com a fons artístic de l'entitat local.

Exposicions

Mostra d´Artistes locals i exposicions itinerants de diversa índole; pintura, escultura, fotografia, ceràmica, etnografia…. Que tenen lloc principalment en la planta baixa del Centre Cultural Gómez Tortosa o en la Casa de la Cultura repartides durant tot l'any.

Fires i mercats

Mercat Medieval

En arribar la primavera cada any arriben a Novelda titellaires, canterers, pedrapiquers, perfumistes i molts altres artesans de l'edat mitjana.

Els carrerons del centre històric de la ciutat són envaïts per l'ambient i les olors que transporta als visitants a l'època medieval.

Fira d'Artesania

La fira d'artesania de tardor s'ha anat consolidant any rere any com un lloc de trobada de qualsevol tipus d'artesans. La renovada Glorieta de Novelda s'ompli de llocs d'artesania on els qui allí acudeixen des de tots els racons de la província, a més de comprar algun objecte poden gaudir veient en directe la seua manufactura.

Narrativa

Mostra de Teatre Amateur

Cada any s'inclou en la programació cultural un cicle de tres obres de teatre que són representades per grups de teatre amateur.

Novelda Conta – Festival Internacional de la paraula i el gest

En el Centre Cultura es reuneixen anualment monologuistes i contacontes vingut de tots els racons d'Espanya i Llatinoamèrica. Autèntics professionals de la paraula, hereus de trobadors i joglars. Històries contades en les nostres dues llengües i amb els distints accents de les dues vores de l'Atlàntic.

Xarrades, conferències i presentacions de llibres sobre molt distinta temàtica a què acudeixen il•lustres figures de caràcter nacional i internacional.

Viatges culturals

Mensualment s'organitza una excursió d'un dia a algun punt de la contornada dirigida a tot a aquell que vulga descobrir nous racons de la nostra geografia i en la que degustar la gastronomia autòctona.

Així mateix, en mesos alterns es preparen viatges culturals de major duració amb almenys una nit d'estada en el lloc de destí, la qual cosa permet conéixer més en profunditat el lloc visitat.

ESPAIS CULTURALS

Novelda compta amb diversos espais on se celebren distints actes culturals:

• Centre Cultural Gómez-Tortosa

(Posar enllaç)

En la planta baixa i el pati es realitzen durant tot l'any exposicions itinerants de distinta índole, així com concerts, xarrades i col•loquis.

Aquest edifici alberga la Biblioteca Pública Municipal “Jorge Juan”, l'Arxiu Històric Municipal, sala d'exposicions, l'Oficina Municipal de Promoció Lingüística OMPLI, l'oficina de Turisme Tourist Info Novelda, així com altres dependències d'ús polivalent.

• Casa de la Cultura

Aquest edifici de planta moderna, inaugurat en 1983, alberga la Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor” en la seua secció Infantil-Juvenil, el Conservatori Elemental de Dansa, la Ludoteca i la Bebeteca, així com una sèrie de dependències que estan a disposició de les associacions locals i el Museu Arqueològic Municipal.

• Auditori Municipal – Centre Cívic i Social

Es tracta d'un centre polivalent per a albergar tant als més jóvens com a les persones de la tercera edat i en el qual es poden desenvolupar tot tipus d'activitats. En l'Auditori, amb capacitat per a 400 persones, tenen lloc des de xarrades i presentacions fins a projeccions de cine o representació d'obres de teatre.

• Parc Auditori Municipal Reina Sofia

És conegut popularment com a parc Viriato per ser aquest el nom del carrer en què s'ubica. Acull distints actes culturals com a concerts i altres representacions artístiques que tenen lloc especialment en els mesos d'estiu.

XARXA MUNICIPAL DE BIBLIOTEQUES

• Biblioteca Pública Municipal “Jorge Juan”

Situada en la segona planta del Centre Cultural Gómez-Tortosa. És la biblioteca capçalera de la xarxa. Atén el públic adult de la població.

Disposa dels serveis de consulta, préstec, premsa i revistes, butlletins oficials, connexió gratuïta a Internet i consulta d'opacs.

• Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor”

Situada en la primera planta de la Casa Municipal de la Cultura. Atén el públic infantil i juvenil. Disposa de serveis de consulta i préstec, premsa i revistes, connexió gratuïta a internet i consulta d'opacs.

• Bebeteca Municipal

Situada dins de la Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor”. Atén la població infantil de 0 a 6 anys. Té a la seua disposició llibres adequats a les seues edats. També compta amb una Biblioteca del Beu orientada a pares i mares.

• Agència Municipal de Lectura

Situada en el carrer Mare de Déu del Remei cantó a Mestre Segura. Atén la població infantil i juvenil i disposa de serveis de consulta i préstec, premsa i revistes, connexió gratuïta a internet i consulta d'opacs.

• Bibliopiscina Municipal

Situada en les Piscines municipals durant els mesos de juny, juliol i setembre.

Disposa dels serveis de préstec, premsa i revistes. Durant estos mesos es programen activitats d'animació.

• Ludoteca Municipal

Situada en la planta baixa de la Casa Municipal de la Cultura. Està orientada a xiquets i xiquetes de 0 a 11 anys. En Ella trobem joguets apropiats per a cada edat.

• Aula d'Estudi

Sala d'estudi situada en la primera planta de la Casa de la Cultura on s'ofereix un espai durant tot el dia per a l'estudi individual o en grup.

• Arxiu Històric Municipal

Situat en la primera planta del Centre Cultural Gómez-Tortosa. Alberga fons municipals des del segle XVI a l'actualitat.

També disposa de la Secció Històrica de Protocols Notarials des de la segona meitat del segle XVII al primer terç del segle XX. També està l'Hemeroteca Municipal i l'Arxiu Fotogràfic Municipal.

• ACTIVITATS:

• Fira del Llibre: Se celebra durant el mes d'abril on es difon i fomenta l'hàbit lector.

• Campanya d'Animació a la lectura: Se celebra durant els mesos d'abril, maig i juny. Esta activitat és visitada per totes les aules dels centres educatius de Novelda.

• Contacontes en la Biblioteca

Activitats de contacontes en les diferents biblioteques que componen la Xarxa de Biblioteques.

Novelda compta amb diversos espais on se celebren distints actes culturals:

• Centre Cultural Gómez-Tortosa

(Posar enllaç)

En la planta baixa i el pati es realitzen durant tot l'any exposicions itinerants de distinta índole, així com concerts, xarrades i col•loquis.

Aquest edifici alberga la Biblioteca Pública Municipal “Jorge Juan”, l'Arxiu Històric Municipal, sala d'exposicions, l'Oficina Municipal de Promoció Lingüística OMPLI, l'oficina de Turisme Tourist Info Novelda, així com altres dependències d'ús polivalent.

• Casa de la Cultura

Aquest edifici de planta moderna, inaugurat el 1983, alberga la Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor” en la seua secció Infantil-Juvenil, el Conservatori Elemental de Dansa, la Ludoteca i la Bebeteca, així com una sèrie de dependències que estan a disposició de les associacions locals i el Museu Arqueològic Municipal.

• Auditori Municipal – Centre Cívic i Social

Es tracta d'un centre polivalent per a albergar tant als més jóvens com a les persones de la tercera edat i en el qual es poden desenvolupar tot tipus d'activitats. A l'Auditori, amb capacitat per a 400 persones, tenen lloc des de xarrades i presentacions fins a projeccions de cine o representació d'obres de teatre.

• Parc Auditori Municipal Reina Sofia

És conegut popularment com a parc Viriato per ser aquest el nom del carrer en què s'ubica. Acull distints actes culturals com a concerts i altres representacions artístiques que tenen lloc especialment en els mesos d'estiu.

• Biblioteca Pública Municipal “Jorge Juan”

Situada en la segona planta del Centre Cultural Gómez-Tortosa. És la biblioteca capçalera de la xarxa. Atén el públic adult de la població.

Disposa dels serveis de consulta, préstec, premsa i revistes, butlletins oficials, connexió gratuïta a Internet i consulta d'opacs.

• Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor”

Situada en la primera planta de la Casa Municipal de la Cultura. Atén el públic infantil i juvenil. Disposa de serveis de consulta i préstec, premsa i revistes, connexió gratuïta a internet i consulta d'opacs.

• Bebeteca Municipal

Situada dins de la Biblioteca Pública Municipal “Enric Valor”. Atén la població infantil de 0 a 6 anys. Té a la seua disposició llibres adequats a les seues edats. També compta amb una Biblioteca del Beu orientada a pares i mares.

• Agència Municipal de Lectura

Situada en el carrer Mare de Déu del Remei cantó a Mestre Segura. Atén la població infantil i juvenil i disposa de serveis de consulta i préstec, premsa i revistes, connexió gratuïta a internet i consulta d'opacs.

• Bibliopiscina Municipal

Situada en les Piscines municipals durant els mesos de juny, juliol i setembre.

Disposa dels serveis de préstec, premsa i revistes. Durant estos mesos es programen activitats d'animació.

• Ludoteca Municipal

Situada en la planta baixa de la Casa Municipal de la Cultura. Està orientada a xiquets i xiquetes de 0 a 11 anys. En Ella trobem joguets apropiats per a cada edat.

• Aula d'Estudi

Sala d'estudi situada en la primera planta de la Casa de la Cultura on s'ofereix un espai durant tot el dia per a l'estudi individual o en grup.

• Arxiu Històric Municipal

Situat en la primera planta del Centre Cultural Gómez-Tortosa. Alberga fons municipals des del segle XVI a l'actualitat.

També disposa de la Secció Històrica de Protocols Notarials des de la segona meitat del segle XVII al primer terç del segle XX. També està l'Hemeroteca Municipal i l'Arxiu Fotogràfic Municipal.

• ACTIVITATS:

• Fira del Llibre: Se celebra durant el mes d'abril on es difon i fomenta l'hàbit lector.

• Campanya d'Animació a la lectura: Se celebra durant els mesos d'abril, maig i juny. Esta activitat és visitada per totes les aules dels centres educatius de Novelda.

• Contacontes en la Biblioteca

Activitats de contacontes en les diferents biblioteques que componen la Xarxa de Biblioteques.

Festas
< Pujar

Del 19 al 25 de juliol celebrem les nostres festes patronals en honor de Santa Mª Magdalena. Des de 1866 es fa el dia 20, la romeria en què es trasllada la imatge del santuari de la Mola fins a Novelda.

Les festes de Moros i Cristians de Novelda són relativament jóvens. A l’any 1969 es va celebrar a les immediacions del castell de la Mola el “Dia dels Castells”, un acte que consistia en la realització d’activitats relacionades amb la festa de Moros i Cristians dins del seu entorn històric. Aquests esdeveniment va sembrar la llavor festera a la nostra localitat i diferents persones residents a Novelda però amb molta relació amb la festa d’altres poblacions van gestar el que seria la primera desfilada de Moros i Cristians a la nostra localitat l’any 1970. Amb moltes dificultats i esforços es va aconseguir que un grapat de jóvens començara a assajar als jardins del Casino amb els primers pasdobles i marxes mores.

Les primeres esquadres, que més endavant esdevindrien comparses. que es van formar per fer la primera desfilada adoptaren el nom d’Astures i de Negres Betànics, la primera cristiana i la segona mora. Es va decidir celebrar les festes de Moros i Cristians en honor a la patrona titular de la ciutat, Santa Maria Magdalena. És a partir del 1972 quan es concreten els dies 21 i 23 de juliol per a la realització de les desfilades, dies on l’activitat festera patronal era menor. Destaquem que des d’aquell any la dona va participar en les desfilades, la qual cosa constata la plena integració des dels seus inicis. En aquell mateix any es va realitzar per primera vegada l’ambaixada en un entorn històric com és el castell de la Mola. Aquell any els ambaixadors eren importats d’altres localitats així com el text de l’ambaixada perquè en aquell moment mancaven d’ambaixada pròpia, cosa que es va resoldre d’immediat amb l’ambaixada escrita pel poeta novelder Luis Pérez Beltrá a partir d’un poema seu “Torre Triangular”. Hem de destacar que, a diferència d’altres poblacions festeres que reprodueixen un mateix patró d’ambaixada, la nostra es caracteritza per la seua originalitat quant a contingut ja que les referències a l’espai són autòctones de la població. En l’actualitat l’ambaixada se celebra a l’ajuntament el dia 19 de juliol i és, amb les desfilades un dels actes centrals de les festes de Moros i Cristians.

Els anys immediatament següents a l’inici de la festa el nombre de comparses es va multiplicar i a dia de hui en són 10 les comparses que integren la festa de Moros i Cristians de Novelda: sis comparses mores (Negres Betànics, Àrabs Beduïns, Àrabs Damasquins, Àrabs Omeies, Pirates i Mudèjars) i quatre cristianes ( Astures, Cavallers del Cid-Rei En Jaume I, Tercios de Lepanto i Mossàrabs). El dia 21 de juliol es realitza la desfilada amb l’entrada cristiana i el dia 23 l’entrada mora. Destaquem, com a nota original la participació en les desfilades de la comparsa Negres Betànics, que a diferència d’altres poblacions on els Negres formen filaes o esquadres especials, en el cas novelder es tracta d’una comparsa integrant més.

Malgrat la seua joventut, 38 anys, les festes de Moros i Cristians de Novelda han sabut ocupar un lloc destacable dins la festa de Moros i Cristians tan popular en les nostres terres. La comunitat festera sobrepassa els dos mil festers i podem trobar famílies senceres amb tres generacions participant en la festa. Any rere any va augmentant la participació i sobretot la conscienciació de la festa com a patrimoni cultural de tots els novelders.

La nostra Setmana Santa s'organitza tal com la coneixem ara en 1880, amb el pas del temps ha anat creixent i comprén tota una sèrie de projectes, tant culturals com socials fora de les dates que li són pròpies.

Actualment se celebren processons des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Podem destacar la Processó del Sant Enterrament, en la vesprada del Divendres Sant, on eixen en procesió la totalitat de les 14 confraries que componen actualment la Junta Major amb una participació que ronda els 2500 confrares. La Processó del Domingo de Resurrecció que tanca les desfilades processionals, dóna pas al tradicional “dia de la Mona” el Dilluns de Pasqua.

Carnestoltes son ja una festa que es va consolidant a Novelda. Des de fa alguns anys s'organitzan uns vistosos i divertits pasacalles. El més típic d'este dia es el merenar a base de "coca de manteca", com a preludi a l'arribada de la Cuaresma.

El dimarts de carnestoltes se celebra a Novelda la coneguda processó de "Quaranta Hores" que és l'única a l'estat espanyol. Aquest privilegi va estar lliurat a causa d'una epidèmia que va fer vertader mal en aquesta població, data a Roma el 28 de febrer de 1897 pel papa Lleó XIII, ve celebrant-se any rere any, sense perdre cap, ja que en cas contrari es perd l'esmentat privilegi, donant-se el cas d'haver sortit aquesta manifestació de fe religiosa fins i tot sota la pluja i reduint el seu recorregut.

Des de maig fins a setembre tots els nostres barris celebren les seues festes en honor als seus patrons amb processons, revetles, cercaviles, cucanyes i de més.

- Barri de La Creu de Maig, primer cap de setmana del mes de Maig.

- Barri de l'Estació, del 18 al 27 de Maig.

- Barri de Mª Auxiliadora, del 24 de maig al 9 de juny.

- Barri del Sagrat Cor, del 12 al 16 de juny.

- Barri de La Sendera, del 28 al 30 de juny.

- Barri de Sant Roc, del 10 al 18 d'agost.

- Barri de La Garrova, del 14 al 22 de setembre. (les dates poden variar)

Allotjaments
< Pujar

Gastronomía
< Pujar

ENTRANTS

Fritada de melva i caragols

Atascaburras

Coca de molletes

Mullador novelder.

Ensalada de “llinsons”

Xanxullo

Ensalada d’alficòs

Ensalada de capellà torrat

FRITADA DE MELVA I CARAGOLS

M.ª Jesús Navarro Alberola

Ingredients (per a 6 persones):

-Cinc dotzenes de caragols

serrans.

- Un quart de quilo de melva .

- Quatre creïlles tallades a trossets

com per al fregit habitual

de caragols .

-Una pebrera roja a trossets

menuts.

- Tres pots de tomata natural

per a fregir.

-Mitja culleradeta de pebre.

- Una culleradeta de comins

mòlts.

- Una cullerada de bicarbonat

per a la tomata fregida.

- Oli i una mica de sal.

Preparació:

Es frigen les creïlles i les pebreres i se

separen. Amb eixe oli se sofrigen els tres

pots de tomata (la quantitat d’oli ha de ser

la suficient per a sofregir tot això). A la

tomata fregida cal tirar-li un poc de sal i un

quart d’hora abans d’acabar el procés,

afegir una culleradeta de sucre i una de

bicarbonat.

Una volta fregida la tomata, llevar-li tot

l’oli que puguem i afegir les creïlles

fregides i la pebrera; ofegar tot això juntament

amb les espècies anteriorment

assenyalades (pebre i comí).

La nit anterior tindrem els caragols serrans

nets i enganyats. Una vegada fet este

procés es bullen, com es fa habitualment.

Al fregit que tindrem preparat, s’afegixen

els caragols i la melva i s’ofega tot. La

melva, si no voleu que estiga molt salada,

es posa en remull dos o tres hores abans.

Atenció, la melva s’afegix desmigada.

Així obtindrem una fritada de tomata,

creïlles, pebreres, caragols i melva.

ATASCABURRAS

Bar Restaurant Moka

Ingredients (per a 4 persones):

- 2 kg. de creïlles.

- 250 gr. bacallà salat.

- 2 alls.

- 2 ous durs.

-Oli d’oliva al gust.

Preparació:

Es bullen les creïlles junt

amb el bacallà esmollat. En la

mateixa olla es piquen les

creïlles i el bacallà amb el

mànec del morter, sense retirar

l’olla del foc obtenint la consistència

d’un bon puré.

S’afegix l’all picat i se servix

amb l’ou dur damunt i oli d’oliva

al gust.

COCA DE MOLLETES

M.ª Teresa Pellín Belda

Ingredients:

- 1 got d’oli de gira-sol.

- 1 got d’aigua.

- 1 sobre de llevat “Royal”.

- 3/4 de quilo de farina.

- Sal.

Preparació:

En un recipient es mescla l’oli,

l’aigua, el llevat i la farina que admeta

formant una massa. S’estén en una

safata. A banda, amb farina, oli i sal es

formen les molletes i es col·loquen

sobre la massa. Finalment es fica al forn

durant 25 minuts a 180 graus, i situada

a la safata intermèdia.

MULLADOR NOVELDER

Alicia del Rey

Ingredients (per a 4 persones):

- 3 tomates madures.

- 1 albergina.

- 2 pebreres roges.

- 1 ceba.

- 1 llanda d’anxoves.

- 100 gr. olives negres.

- 2 alls.

Preparació:

En una llanda de forn ficar les

tomates, l’albergina, les pebreres i la

ceba a potència mitjana. Mentre es

torra, traure progressivament allò que

ja estiga fet i deixar-ho refredar. Pelarho

tot, partir-ho a trossets agregant

les anxoves partides a tires, les olives i

l’all picat. Agregar l’oli i servir fred.

ENSALADA DE LLINSONS (Lletsons)

Miguel Ángel Cantó Gómez

Ingredients:

- Tiges i fulles de lletsons.

- Sal.

- Oli.

- Vinagre.

Preparació:

L’època de consum de lletsons

és la primavera. S’arrepleguen les

mates de lletsons, s’eliminen les

arrels, es llaven les tiges, fulles i

flors, es tallen en trossos apropiats

per a ser punxats per la forqueta i

ser portats a la boca, i es disposen

sobre un plat pla. Opcionalment se

li poden afegir unes tires de ceba

tendra crua.

A continuació s’adoben al gust

amb sal, oli, i vinagre.

XANXULLO

Agustín García García

Ingredientes (per a 4 persones):

- 1 bossa de creïlles fregides de bar

(creïlles xips)

- 1 llanda de clòtxines en escabetx

(6/8 un)

- 1 llanda d’aladroc fregit de Màlaga

- 1 llanda d’olives farcides 120 gr.

-Unes 10 vinagretes (aladrocs en

vinagre o agrets)

- 2 cullerades soperes d’ametles

fregides amb pell

- 1 llanda de copinyes al natural

30/40 un.

- 4 toreres o banderilles en vinagre

Preparació:

En un plat gran es col·loquen les creïlles

ben repartides, es posen damunt les

clòtxines repartides equitativament.

Procedim igual amb les olives, després

els aladrocs en vinagre i els fregits de

Màlaga, les dos cullerades d’ametles, la

llanda de copinyes i les 4 banderilles i

llest.

ENSALADA D’ALFICÒS

José Marhuenda Moltó

Ingredients:

- Alficòs.

- Tomata.

- Oli.

- Sal.

Època de consum: Primavera-Estiu

Preparació:

Rentar amb aigua els alficossos i les tomates. Després

es talla l’alficòs a rodanxes de mig dit aproximadament. La

tomata es trosseja igualment i a continuació s’arruixa tot

amb oli d’oliva, afegint-li sal al gust.

Se servix en un plat gran i pla.

Esta ensalada si es porta a la taula amb els productes

frescos, resulta un plat d’allò més exquisit.

En temps passats era molt conegut i es consumia molt

més que ara.

ENSALADA DE CAPELLÀ TORRAT

www.novelda.es

Ingredients:

- 1 capellà

- 1/2 kg de tomates per a ensalada

-Oli d’oliva verge extra

-Olives del cuquello.

Preparació:

Tallar les tomates en trossos al gust

i posar en una safata o plat d’ensalada.

Torrar el capellà en la flama del foguer

de butà i esmollar-lo. Repartir el capellà

i les olives sobre els trossos de tomata

i regar amb l’oli d’oliva.

PLAT PRINCIPAL

Forment picat

Tomates seques i filets de vedella

Bacallà bullit

Conill amb tallarines

Cuixa de corder al forn de llenya

Fasegures

Gaspatxos

Arròs caldós

Paella d’arròs amb conill novelder

Gatxamiga

Migues de pastor

Migues de farina

Alls i giraboix

FORMENT PICAT

Josefina Gras Richart

Ingredients:

- Forment picat.

-Cigrons.

- Fesols blancs.

- Llentilles.

- Verdures (safanòria, card,

nap, bajoquetes, bledes,

creïlles, espinacs).

- Ametles i avellanes.

Preparació:

El forment es posa en remull la vespra

al migdia. La resta dels llegums també

hem de remullar-les en diferent recipient la

vespra. De bon matí posem a coure el forment

i els llegums. El forment picat solta

unes palletes menudetes que retirarem

abans de posar-lo a coure. Ajuntem en l’olla

el forment i els llegums. Posem oli a la

paella i en primer lloc sofregim les ametles,

unes 30 aproximadament, les avellanes les

piquem primer, ja que es compren ja torrades.

Coure la verdura una hora abans de

menjar, i les creïlles i el moniato al gust

sobre 1/2 hora abans.

TOMATES SEQUES I FILETS DE VEDELLA

M.ª Jesús Navarro Alberola

Ingredients (per a 6 persones):

- 6 filets de vedella.

- 4 o 5 tomates seques (deixar en

remull 3 hores abans d’utilitzar-les).

- 1 manoll d’alls tendres.

- 1 mica de sal.

-Oli per a sofregir els filets de

Vedella.

- Farina.

- 1/2 got de vi blanc o un gotet

menut

Preparació:

Se sofrigen amb un poc d’oli els

filets, prèviament passats per farina, i

es van deixant a la cassola. Després se

sofrigen els alls tendres a trossets i s’afegixen

també a la cassola, juntament

amb els filets. Tot seguit s’afegixen les

4 o 5 tomates seques, tal qual, en cru.

Es cobrix d’aigua tot això juntament

amb el vi (cobrir molt poc) deixar bullir

com tres quarts d’hora (el temps suficient

perquè estiga blana la carn i les

tomates), i tot seguit, es trauen amb

cura de la cassola els filets i es deixen

en una safata. Passar pel passapuré les

tomates seques i els alls, juntament

amb el suc que ha quedat de bullir tot això, i a eixa salsa fina de tomates i alls,

afegir-li de nou els filets i deixar-los bullir

5 o 7 minuts perquè lligue tot.

BACALLÀ BULLIT

Antoñita Cantó García

Ingredients:

- 6 creïlles

- 4 trossos de bacallà salat

- 4 cebes

- 1/4 de bajoquetes

- 4 carxofes

-Un grapat de sal

-Mig got d’oli d’oliva

- Un morter d’alls

Preparació:

Posar 24 hores el bacallà a remulla per

a dessalar-lo, canviant l’aigua tres o

quatre voltes. A continuació, en una

casserola amb dos litres d’aigua aproximadament,

s’introduïxen tots estos

ingredients, i es deixa bullir durant una

hora.

CONILL AMB TALLARINES

M.ª Ángeles Algarra Albeza

Ingredients:

- Un conill.

- 1/2 kg. de cebes.

- 1/2 kg. de creïlles.

- 1/2 kg. de tomates.

- Tallarines 100 gr.

- 1 pebrera.

- Safrà.

- 1 all.

- Jolivert.

-Oli d’oliva.

- Sal.

Preparació:

Es trosseja el conill, i se li posa sal. Es pica la

ceba, i la tomata es talla i es ratlla, es pelen les creïlles,

la pebrera es talla en tires. Pelem l’all i al morter,

tallat en trossets, es talla fi el jolivert i després el

picarem, junt amb l’all.

Es frig el conill per un costat i per l’altre, i es tira

a l’olla. Es frig la ceba en el mateix oli, fins que estiga

transparent, s’afegix la tomata ratllada, mentrestant

posem l’olla al foc fins que es fa el sofregit, afegim

aigua a l’olla, el safrà i el sofregit, removem, a

foc fort 10 minuts, fregim les pebreres per un costat

i per un altre.

Posem sal al morter i a picar. Quan ha estat 10

minuts a foc fort i 15 a lent posem les creïlles, s’escorxen

les pebreres i a l’olla 5 minuts a foc fort i 15

minuts a foc lent, 2 cullerots de caldo al morter,

remoure i a l’olla. Posem les tallarines a foc lent 10

minuts i que repose.

CUIXA DE CORDER AL FORN DE LLENYA

Oriental Juan Crespo

Ingredients:

- Mantega de caldera.

- Alls.

- Tomates.

- Julivert, pebre, sal, oli, vi i

aigua.

Preparació:

Se li fan uns fins talls a la cuixa i la

col·loquem en una cassola de fang.

S’emplenen els talls amb mantega de

caldera i alls pelats sencers.

Li tirem tomata ratllada per damunt, juntament

amb l’oli, un got de vi i un d’aigua.

En el morter, piquem pebre, all i julivert.

L’hi tirem per damunt i al forn. Una hora

aproximadament.

Guarnició:

Es fregeixen creïlles a taquets ben daurats.

Quan la cuixa estiga daurada per a

donar-li la volta, se li posen les creïlles pels

laterals perquè es mesclen amb el caldo.

En 20 o 30 minuts ja està bona.

FASEGURES (Farcidures)

Mª Dolores Linares Sabater

Caldo per a l’Olla:

- 200 gr. de pollastre.

- 200 gr. de garra de vedella.

- 200 gr. de titot i gallina.

- 100 gr. de cigrons.

- 1 porro.

- 1 branca d’api.

- 1 carlota.

Massa per a Fasegures:

- 250 gr. de carn picada.

- 250 gr. pa (corfa i molla).

- 12 pinyons.

- 2 ous.

- Ratlladura de llima.

- Un pessic de sal.

- Un pessic de clau en espècia mòlt.

- Un pessic de pebre mòlt.

- Sang líquida.

- Jolivert.

Preparació:

Es posa en un bol la carn

picada, la sal, el clau i el pebre.

Es ratlla la molla del pa i es

posa a remull la corfa, s’escorre

bé i s’incorpora a la massa junt

amb els ous, els pinyons, el jolivert,

la corfa de la llima ratllada

i la sang líquida.

Es pasta tot bé i es fan les

“fasegures”, una per persona.

S’incorporen al caldo de l’Olla

perquè bulla durant una hora.

GASPATXOS

M.ª Dolores Linares Sabater

Ingredients (per a 4 persones):

- 1/2 conill.

- 1/2 perdiu.

- 18 caragols serrans.

- 1 ceba.

- 1 tomata madura.

- 1 cabeça d’alls.

- 1 nyora.

- Una mica de pebre i pebrella.

- 4 litres d’aigua.

- 500 gr. de coca trossejada.

- 1 coca per persona.

Coquetes de gaspatxos

(per a 4 persones):

- 300 gr. farina.

- Un got xicotet d’aigua.

-Un pessiguet de sal.

Preparació:

En primer lloc tallarem la ceba en

rodanxetes xicotetes i ratllarem la tomaca

en un bol.

Posteriorment posarem al foc una paella

amb oli per a sofregir una nyora. Quan

ja estiga sofregida la retirarem del foc per

a incorporar-la en un morter.

Més tard se sofrig la ceba, quan estiga

tendra se li afegix la carn en trossos i, finalment,

la tomata. Quan estiga tot fregit es

posa en una cassola amb l’aigua i un pessiguet

de sal i es deixa bullir 45 minuts.

Passat eixe temps s’incorporen les

coques pessigades, la nyora picada, el

pebre i la pebrella i es remou fins que

quede tot cuit.

Les coques es poden servir al gust:

amb oli, amb mel i/o dins del plat junt amb

els gaspatxos.

ARRÒS CALDÓS

Mª Dolores Linares Sabater

Ingredients (per a 4 persones):

- 50 gr. llentilles.

- 50 gr. cigrons.

- 50 gr. fesols de careta.

- 50 gr. fesols blancs.

- 1 card.

- 100 gr. espinacs.

- 100 gr. bledes.

- 1 nap.

- 1 carlota.

- 1 nyora.

- 200 gr. arròs.

- 12 ametles.

- 1 llesqueta de pa dur.

- 1 ceba.

- 1 tomata seca.

Preparació:

Abans de realitzar este exquisit plat haurem

de posar els llegums a remulla durant 12 hores.

En una olla es posen els llegums, la tomata

seca, el nap i la carlota a trossets, les bledes i

els espinacs partits, i els cards ben nets.

En una paella es frigen les ametles, la nyora i

la llesca de pa. Tot açò es posa en un morter i

es pica. En el mateix oli, es frig la ceba fins que

estiga dauradeta i es posa directament a l’olla.

Quan bulla sobre dos hores s’incorpora la

picada del morter i es deixa bullir una hora més.

Posteriorment, s’incorpora l’arròs i passats 15

minuts, s’apaga el foc.

PAELLA D’ARRÒS AMB CONILL NOVELDER

Oriental Juan Crespo

Ingredients:

- 1 kg d’arròs.

- Un got i mig d’oli.

- Un conill i mig.

-Una pebrera roja.

-Un pot de tomata triturada.

-Cigrons.

- 4 litres d’aigua.

- Pebre, clau, una capseta de

safrà en bri.

- Una cullerada de romer i

una altra de timó picats.

- Sal.

Preparació:

Es frig la pebrera a tires i s’aprta, se

sofrig el conill i la tomata i es posa tot a

bullir dins de l’olla amb les espècies i

els cigrons.

Es tira el caldo al paeller junt amb el

conill i els cigrons, a continuació, s’afegix

l’arròs, i se li repartix per damunt la

pebrera.

Ho deixem bullir 20 minuts, i després

de deixar-ho reposar 5 minuts

més, ja podem servir-lo.

GATXAMIGA

Agustín García García

Ingredients:

- 1 kg. de farina.

- 400 ml. d’oli d’oliva.

- 3 l. d’aigua.

- 1 cabeça d’alls.

- Sal.

Opcionals:

- 1 botifarra.

- 2 llonganisses.

Preparació:

En una paella amb mànec llarg es

posen a fregir una cabeça d’alls separats,

sense pelar i fent-los un tall amb el

ganivet amb uns 400cl d’oli d’oliva, si

es vol donar un gust més agradable se

li pot desfer una botifarra de ceba i uns

trossets xicotets de llonganissa, estos

dos ingredients són opcionals perquè

els tradicionalistes de la gatxamiga

només admeten en els típics concursos

de Novelda, farina, aigua, alls i oli.

Una vegada sofregit, se li va afegint

farina, a l’oli i la sal, es va removent

amb una giradora fins que quede una

pasta compacta que haja absorbit l’oli,

a continuació se li tira sobre un litre i

mig a 2 d’aigua i comença a remoure’s

molt per a no deixar que s’apegue,

almenys mitja hora. Quan està ja la gatxamiga

tota compacta més o menys

com una truita, se li pega la volta en

l’aire amb molta manya per a fer-la

torrada per ambdós costats, una vegada

acabada, amb trossos de pa o un

forqueta, de la mateixa paella s’agafen

mullades i en trobar un all es fa un bon

glop de vi.

MIGUES DE PASTOR

Juan Manuel Martínez Crespo

Ingredients:

- Pa del dia anterior.

- Alls secs.

- Cansalada.

- Oli.

- Sal al gust.

- Raïm blanc o negre.

Preparació:

Trossejar el pa i posar-lo amb

aigua perquè s’amere.

Escórrer les molles en un colador.

Fregir amb abundant oli els alls i

el bacon trossejat fins que prenguen

una coloració daurada.

Retirar el bacon i els alls i, amb

el mateix oli sofregir les molles de

pa fins que estiguen daurades.

Afegir junt amb les molles el

bacon i els alls.

Depositar-ho en un plat i servirlo

amb raïm blanc o negre.

MIGUES DE FARINA

Pilar Palacios Galera

Ingredients:

- 2 creïlles

- Farina

- Aigua

- Sal

Preparació:

Es pelen les creïlles, es tallen redones, cal

posar-les a fregir. Quan estan quasi fregides, en

un bol es posa l’aigua (mig litre), s’afegix sal i es

va tirant la farina perquè isca una massa que no

siga ni molt líquida ni que es quede molt dura i a

continuació se li afegix a les creïlles.

Si t’agrada l’all li’n poses un partit i es mescla

tot. Després se li va donant voltes fins que es

queden menudes i estiguen cuites.

Com a guarnició es frig cansalada, pebrera

verda, xoriço, bolets, olives, sardines salades,

cogombre i raïm.

ALLS I GIRABOIX

Rogelia Belmonte Sala

Ingredients (per a 4 persones):

- 500gr. de carn de vedella de

punta de pit.

- 500gr. de pota de vedella de

porc o de cabrit.

- 1 quilo de creïlles.

- 250 gr. de cigrons.

- 1 botifarra dura i un blanc.

- 1 fetge de pollastre i una ceba.

- 1 nyora seca i una tomata seca,

sal, pebre, clau i oli.

- 1 ou i un poc de pa.

Preparació:

Es posa en l’olla la carn, la pota, la

ceba, els cigrons, la nyora, la tomata, el

fetge i les botifarres i les creïlles i la clara

de l’ou.

Preparació dels alls:

Es posen en el morter els alls, es

piquen bé, es posa el rovell de l’ou i es

posa un tros de creïlla i es va posant oli

fins que estiga una massa ben feta.

El Giraboix

Es posen en el morter les botifarres,

el fetge, la carn de la tomaca i de la

nyora i la clara de l’ou. Es pica tot bé i

se li afegix prou caldo, com més coent

estiga millor. Això va a gustos.

POSTRES

Almoixàvenes

Rotllets d’ou

Pastís d’anous

Sospirs

Coca de bescuit amb pinyons

Bunyols de Novelda

Tonyes

Bescuit de raïm

ALMOIXÀVENES

Antoñita Cantó García

Ingredients:

-Dos gots i mig d’aigua xicotets.

- Un got d’oli.

- 1/4 de farina.

- 5 ous.

Preparació:

Es posa en un casset l’aigua i l’oli a

bullir. Quan està bullint es retira del foc i se

li incorpora la farina removent amb una

cullera fins a formar una massa, es deixa

refredar i se li afegixen els ous, un a un

sense deixar de remoure la mateixa. A

continuació es greixa una safata de forn, i

amb l’ajuda d’una cullera es van formant

muntonets i untant-se els dits amb oli se li

dóna forma de rosquilles.

Precalfar el forn a 180 graus i introduir

la safata durant 30 minuts.

ROTLLETS D’OU

Mercedes Navarro Satorre

Ingredients:

- 12 ous sencers.

- 1 l. oli oliva.

- 10 papers de gasosa.

- 1 kg. de sucre.

- 2 kg. de farina.

Preparació:

Mesclem tots els ingredients i li donem forma als

rotllos. Els posem al forn a 200 graus. Si es desitja es

pot pintar els rotllos amb rovell d’ou abans de ficarlos

al forn (temps 10 o 15 minuts). Posem un poc de

sucre mòlt quan els traiem i deixar-los refredar.

PASTÍS D’ANOUS

Mercedes Navarro Satorre

Ingredients:

- 250 farina.

- 250 mantega.

- 250 sucre.

- 4 ous.

- 1 sobre Royal.

- 100g. anous.

- Ratlladura de llima.

Preparació:

Es baten el sucre amb la mantega ben

batuda. Els ous, d’un en un, es baten també i

després s’afegixen tots els ingredients deixant

per al final les anous. 45 minuts al forn amb

180 graus.

SOSPIRS

M.ª Teresa Pellín Belda

Ingredients:

- 1 quilo d’ametles

- 1 quilo de sucre

- 10 clares d’ou

- Raspadura de llima

- 1 gasosa

Preparació:

Es talla i es torra un poc l’ametla. Es munten

les clares a punt de neu, es posa el sucre, es

treballa un poc i es mescla amb l’ametla la raspadura

de llima i la gasosa.

Forn a 90 graus 15 minuts.

COCA DE BESCUIT AMB PINYONS

Mercedes Navarro Satorre

Ingredients:

- 250 gr. sucre.

- 250 gr. farina.

- 5 ous.

- 1 llima.

- 2 sobres de llevat.

- 100 gr. pinyons.

- una mica de sal.

- Mantega

Preparació:

En un bol posem la farina, el sucre, les clares dels ous

batuts, els rovells d’ou, la llima ratllada i sal.

Ho treballem bé tot fins que estiga ben mesclat.

Finalment afegim el llevat. Posem la mescla en una

font amb el fons de paper d’alumini untat amb mantega.

Per damunt de la mescla posem els pinyons.

Calfem el forn i una vegada calent posem la font a

coure durant 30 minuts aproximadament.

BUNYOLS DE NOVELDA

Guadalupe Escolano Mira

Ingredients:

- 25 cèntims de llevat.

- 700 gr. de farina.

- 5 ous.

- 1/4 i meitat de llet “got i mig”.

- 1 llimó per a ratllar.

- 1 litre d’oli de girasol.

Preparació:

Es calfa 2 minuts a foc lent la llet fins

que estiga tèbia.

En un motle gran es tira el llevat

desfet i es posa llet tèbia. Es ratlla el

llimó i, un a un, es trenquen els ous

posant-los en el motle. Després se li

afegixen els 700 gr. de farina. Després

es remourà tot amb una vareta. Ha de

quedar la massa líquida. Es reposarà

30 min. Passats aquests minuts es tira

un litre d’oli de girasol en una olla i amb

un motle de fer bunyols s’emplenaran,

un a un, amb la massa feta.

Una vegada fregits tots els bunyols

es posaran en una safata (la base de la

qual serà de paper de cuina). Per a finalitzar

s’empolvoren amb sucre.

TONYES

M.ª Teresa Pellín Belda

Ingredients:

- 1 kg. de farina.

- 6 ous.

- 300 gr. de sucre.

- 1 got d’oli (grandària got

d’aigua).

- 1/4 de litre de llet.

- Raspadura d’un llima.

- 1/2 pastilla de llevat.

Preparació:

Desfer el llevat en la llet tèbia. Afegir

l’oli, el sucre, els ous i la raspadura de

llima. Mesclar bé tot i afegir la farina.

Treballar la massa i deixar-la reposar en un

lloc temperat. Quan puja la massa es pasten

les tonyes i es tornen a deixar que

pugen una altra vegada. Coure en forn

mitjà aproximadament mitja hora.

BESCUIT DE RAÏM

M.ª Olvido Calderón Ayala y Alba Gutiérrez Ayala

Ingredients (per a 4 persones):

- 300 gr. de raïm blanc de Novelda.

- 200 gr. de sucre.

- 110 gr. de farina.

- 4 ous.

- 100 gr. de mantega.

- Fulles de menta.

Per a la salsa de xocolate:

- 200 gr. de xocolate blanc.

- 200 ml. de llet.

- 100 ml. de nata.

Preparació:

Untar el motle amb un poc de

mantega (15 gr.) i empolvar-lo amb

farina (10 gr.). Col·locar els ous en un

bol gran. Batre’ls amb una batedora

de varetes elèctrica, afegir 100 gr. de

sucre i seguir muntant els ous fins que

queden ben esponjats.

Fondre 60 gr. de mantega en el

microones, afegir-la als ous i barrejarho

tot amb una cullera de pal.

Incorporar la farina i la pasta suaument

a mà.

Abocar la mescla en el motle, i

introdir en el forn (prèviament escalfat)

a 180º C, durant 25-30 minuts i deixar

temperar.

Per a la salsa: posar la nata, la llet i

el xocolate. Calfar a foc suau fins que

es fonga el xocolate. Deixar refredar.

Posar la resta de la mantega i del

sucre en una paella al foc. Netejar els

raïms i afegir-los. Cuinar-los a foc

suau durant 5-10 minuts.

Traure del motle el bescuit,

col·locar-lo sobre una font ampla,

posar-li per les vores la salsa de xocolate,

omplir en el centre un motle

(tipus cercle), i emplenar-lo amb els

raïms. Servir la resta de la sopa de

xocolata en una salsera i el suc resultant

de cuinar els raïms, en altre recipient.

Pots banyar el bescuit tant amb la

salsa de xocolate com amb el suc

dels raïms...

Ingredientes:

- 1/2 kg. Cebollas

- 1 litro y medio de agua

- 1 paquete tortas de gazpachos troceadas de 250g

- 22 cucharadas soperas de aceite oliva

- 1 tomate maduro rallado

- 1/2 kg de pollo o conejo en trozos pequeños

- 2 cucharadas de postre de pebrella

- 2 pizcas de pimienta negra molida

- Sal

- 1 pizca clavo molido

Elaboración:

Pelar y picar la cebolla muy fina. Poner una cacerola al fuego e incorporar el aceite de oliva y freír el conejo o el pollo. Cuando esté dorado retirar del fuego y reservar.

En la misma cacerola y con el mismo aceite de freír el conejo o el pollo, incorporar la cebolla y dorar bien. Incorporar el tomate rallado y dejar 5 minutos más al fuego.

Añadir la coca y rehogar durante 3 minutos removiendo, incorporar el litro y medio de agua y el conejo o el pollo.

Una vez alcanzada la ebullición, añadir la pebrella, la pimienta negra molida, la pizca de clavo molido y la sal. Dejar cocer a fuego medio (probar de sal) durante 25 minutos y listo.

Ingredientes:

- Carne picada (de cerdo)

- Un blanco

- 2 longanizas

- La molla de 2 rebanadas grandes de pan del día anterior

- Una pizca de sal

- Un diente de ajo cortado en trocitos finos

- Perejil

- 2 cucharadas de piñones

- Una pizca de piel de limón rallada

- 3 huevos

Elaboración:

Se junta la carne picada, las longanizas y el blanco (en trocitos). Se mezcla todo con perejil y ajo y una pizca de corteza de limón rallada. Se añaden los piñones y se remuevo todo muy bien. Luego, se añade la molla de pan, rallándolo con las manos. Se baten los huevos un poco y se añade a la mezcla. Remover muy bien y añade un poquito de sal. Si se queda la mezcla demasiado pegajosa para hacer pelotas, se puede añadir un poco más de pan.

Al final, hay que añadir las pelotas al caldo de cocido y cocer a fuego lento durante dos horas mínimo hasta que estén tiernas.

Ingredientes:

- 1/2 l. de aceite de oliva

- 4 l. de agua

- 2 o 3 puñados de sal

- 1 cabeza de ajos

- 1 kg harina

Elaboración:

Se calienta el aceite en una sartén grande y se echan los ajos con un corte de cada uno. Una vez dorados los ajos, se sacan y se apartan. Luego se echa la harina y se remueve con el aceite hasta que toda la harina queda empapada y con grumos. Entonces se empieza a echar agua y deshacer los grumos de la harina hasta que empiece a hacerse una pasta cada vez más densa.

A partir de aquí ya hay que trabajarla mucho intentado que no se pegue la masa por los bordes. Cuando la masa estar más compacta y sin pegarse, se empieza a dar vueltas para que se haga por las dos caras agarrando la sartén con las dos manos y con mucho cuidado de que no se rompa.

Ingredientes (para 4 personas):

- 200 g. arroz.

- 300 g. conejo troceado.

- 2 docenas de caracoles serranos.

- 1 cebolla.

- 1 tomate grande maduro.

- 1 diente de ajo.

- Azafrán.

- Pimienta negra.

- Sal.

- 1 dl. aceite de oliva.

Elaboración:

Limpiamos concienzudamente los caracoles. Para ello los ponemos bajo el agua fría en una olla con sal y removiéndolos constantemente, mientras vamos cambiando el agua hasta que dejen de soltar esa especie de babilla.

Colocamos en el fuego una cazuela baja donde elaboraremos la paella y, con el aceite caliente, sofreímos el conejo en trozos no muy grandes.

Una vez que va tomando color el conejo añadimos la cebolla, el tomate y el ajo picadito muy pequeño. Cubrimos con agua el sofrito de conejo y dejamos que se estofe durante 45 minutos.

Una vez cocinado el conejo sazonamos con sal, pimienta y azafrán. Agregamos al conejo el arroz, los caracoles y dejamos cocinar durante unos 18-20 minutos a fuego vivo.

Una vez cocinado el arroz dejamos reposar 5 minutos fuera del fuego cubierto de un trapo de cocina para que se seque y no se recueza.

Ingredientes:

- 1 dl. Aceite oliva

- 1 puñado de almendras

- 1 cardo

- 1 cebolla

- 1 espinaca

- 100g. garbanzos secos

- 100g. habichuelas

- 100g. lentejas

- 1 nabo

- 1 ñora

- 1 cuchara pimentón dulce

- 1 tomate

- 250 g. trigo

Elaboración:

Salvo que se disponga del trigo picado ya, se debe poner a remojo con agua el trigo la noche anterior. Luego se escurre bien antes de echarlo en el mortero, donde se picará ligeramente para que se desprenda el salvado y lo lavaremos varias veces, reservándolo a continuación.

La noche anterior pondremos a remojo también los garbanzos, las habichuelas y las lentejas en recipientes separados.

Después, lavaremos, rasparemos y cortaremos la ñora, el cardo (pasado por un poco de sal), la cebolla cortada finamente, el nabo y el tomate rallado. Se reservan todos estos ingredientes.

En una olla de barro pondremos a hervir con abundante agua y un poco de sal el trigo picado, las lentejas, los garbanzos, las habichuelas, el cardo, el nabo y la espinaca.

Mientras que en una sartén pondremos el aceite a calentar, para sofreír la ñora y las almendras, evitando que se quemen, para colocarlas a continuación con un poco de sal en un mortero y proceder a picarlas juntas finamente antes de añadirlas al hervido.

En ese mismo aceite sofreiremos la cebolla y luego el tomate con una pizca de sal, que añadiremos al hervido, junto con el pimentón.

A continuación, procederemos a rectificar de sal y dejar que cueza durante unas tres o tres horas y media, a fuego lento, removiendo periódicamente esta cocción para evitar que se pegue la misma.

Ingredientes:

- 1 lata mejillones

- 1 lata berberechos

- 1 lata aceitunas rellenas

- 1 bolsa patatas fritas

- Boquerones en vinagre

- 100 g almendras fritas con sal

- 1/2 limón

- Pimienta

Elaboración:

Poner las patatas en una bandeja y colocar los ingredientes encima a tu gusto. Poner el limón y la pimienta en el momento antes de servir.

Ingredientes:

- 1 capellán

- 1/2 kg de tomates para ensalada

- Aceite de oliva virgen extra

- Olivas del cuquillo

Elaboración:

Cortar los tomates en trozos al gusto y poner en una bandeja o plato de ensalada. Asar el capellán en la llama del fogón de butano y desmigarlo. Repartir el capellán y la olivas sobre los trozos de tomate y regar con el aceite de oliva.

Ingredientes:

- Tomates maduros

- Berenjena

- Pimiento rojo

- Cebolla

- Filetes de anchoas

- Aceitunas negras

- 1 diente ajo

Elaboración:

En una bandeja de horno meter todo junto al horno medio. A medida que se vayan asando, sacar lo que va estando hecho y dejar enfriar. Después pelarlo todo y partirlo en pequeños pedacitos agregando las anchoas partiditas a tiras, las aceitunas y muy picadito el diente de ajo, aceite crudo y servir frío.

Ingredientes:

- Rabo de ternera

- Tomates secos

- Ñoras

- 1 cabeza ajos

- Cebollas

- Cardos

- Garbanzos

- Morcillas blancas y duras

- Patatas y aceite crudo.

Giraboix

Hígados de pollo, huevo duro, pan tostado y las morcillas que se sacan de los ajos.

Elaboración:

En una cazuela ancha, poner agua y meter los garbanzos y el rabo de ternera. Tras media hora hirviendo, añadir el resto de los ingredientes menos las patatas, que se ponen cuando se compruebe que la carne está casi cocida. Es conveniente tener preparado "all i oli" que se mezcla con el caldo y se rocía por encima de los platos ya preparados para servir.

Ingredientes:

- 150 gr garbanzos

- 250 gr mezcla de legumbres (habichuelas, lentejas, frijoles...)

- 1 vaso de arroz

- 2 tomates

- 1 cebolla

- 1 manojo pequeño de espinacas

- 1 nabo

- 1 patata

- 1 boniato

- 1 ñora

- almendras

- 1 trocitos de pan

- Pimentón y sal

Elaboración:

Se pone a hervir los garbanzos y las legumbres (deben haber estado la noche anterior a remojo), las espinacas, el nabo y la zanahoria.

Se sofríen los tomates y la cebolla, ambos rallados, sazonados al gusto con sal y pimentón y se añade todo a hervir con lo anterior. Cuando haya hervido durante un tiempo considerado es cuando se añade el boniato y la patata cortada en trozos no muy grandes y sigue hirviendo todo.

Aparte, se fríen las almendras, el pan y la ñora. Se pica todo y se añade a la olla con lo demás y se cuece a fuego lento durante unas dos horas. Unos 20 min. antes de servir se le añade el arroz. Dejar reposar unos 5 minutos.

Industria
< Pujar

Han passat més de cent anys des que el comerç del safrà va convertir a Novelda en la ciutat on es concentra la major part de la indústria espanyola dedicada a l'elaboració, envasament i comercialització de safrans, espècies i infusions. I des de llavors fins als nostres dies el desenvolupament d'esta indústria ha sigut un dels pilars bàsics de l'economia de la nostra ciutat, encara que paradoxalment, per raons de climatologia, ací mai s'haja cultivat cap de les espècies que amb tanta carícia envasem.

L'origen d'esta reeixida empresa es remunta a principis del segle XIX, quan el safrà era un dels articles que comercialitzaven els noveldenses, que ja comptaven amb tota una infraestructura generada pel comerç de qualsevol tipus de gèneres i mercaderia que tenien eixida cap a Sevilla i Màlaga per a embarcaments destinats al mercat americà, i cap a València i Barcelona per al mercat europeu. Mentrestant, a València es va crear la Llotja del Safrà des d'on es controlava i comercialitzava quasi tota la producció del mateix; encara que era cultivat a Albacete i Aragó, allí és on anaven els nostres comerciants a proveir-se de la preada espècia.

La compra del safrà en aquelles terres era tota una aventura; de poble en poble i de casa en casa. Amb els corredors que hi havia en cada poble es negociava el preu de l'unça (28'75gr) i s'omplien caixes de fusta per a ser expedides als magatzems de Novelda per ferrocarril.

Durant la segona mitat del segle XIX, la gran demanda de safrà per part del mercat indi, revoluciona el sector. En principi els comerciants hindús reben el safrà a través d'agents comissionistes de Marsella (França) i Londres (Regne Unit) el que fa que els comerciants noveldenses s'establisquen en aquelles places tant amb sucursals pròpies com associant-se amb comerciants d'aquells països. A l'hora d'ara alguns noveldenses comencen a viatjar a Índia per a conéixer este fabulós mercat, perquè els hindús consideren sagrat el safrà i l'empren en les seues oracions i ritus diaris.

D'esta manera són posteriorment les pròpies cases importadores de l'Índia les que contactaran amb els remitents de Novelda, buscant així accés directe al producte.

A finals del segle XIX, es va desenvolupar una producció de substituts i succedanis del safrà per a poder accedir als mercats que, per poder adquisitiu, no podien consumir safrà en el seu estat més pur i apareixen les classes anomenades "mixed", mescles elaborades amb les parts grogues i blanques de la planta. És també en esta època quan la unió de diverses empreses familiars impulsa encara més el negoci, perquè a l'associar-se diverses empreses amb el propòsit d'exportar a l'Índia, eliminen la competència que fins llavors es feien entre elles donant com resultat un negoci més rendible.

També és l'època en què, davant de la necessitat diferenciació en un mercat cada vegada més competitiu, van anar apareixent les distintes marques amb dibuixos i colors més fàcils de reconéixer per al consumidor final, donant prestigi i distinció als safrans, que comencen a envasar-se en capsetes metàl·liques litografiades.

En la primera dècada del segle XX, la forta demanda d'esta espècia a Espanya va fer que el preu pujara de forma desorbitada, i va aparéixer un substitut molt més econòmic: el colorant alimentari. Al mateix temps, i amb la innovació de la "cartereta" (embolcall de paper en forma de sobre o cartera xicoteta que porta la dosi necessària per a donar sabor i color a una menjar) , xicotets comerciants de Novelda comencen a eixir per les distintes ciutats d'Espanya amb les maletes plenes d'estes carteretes de a 5 cèntims (de pesseta) per a la seua venda, amb un distintiu de marca i dibuix per a diferenciar-lo de la competència. Entre 1920 i 1960, estes carteretes donen lloc a la creació a Novelda de desenes de "porxes" (nom amb què es coneixen familiarment els magatzems on es treballa el safrà ja que des d'antic es feia en la part alta de la vivenda habitual en espaioses habitacions dedicades a eixa activitat).

Estos "porxes" demanden de mà d'obra, sent la de la dona la que adquirix major protagonisme en este sector, perquè centenars de dones es dedicaven a embolicar carteretes per a contribuir amb un altre sou a l'economia familiar. El conveni establia que les dones havien d'omplir i envasar un mínim de 2.300 carteretes de safrà o colorant en les 8 hores de jornada laboral, encara que l'habilitat de la majoria de les treballadores els permetia embolicar fins a 4.000 o més unitats al dia amb el que obtenien una paga "extra". Per aquells anys se celebrava inclús un concurs de destresa en l'ofici.

A partir de 1963 s'inicia a Novelda una revolució del sector amb la invenció d'una màquina automàtica que omplia 3.500 carteretes a l'hora. Este invent va ser obra de D. Francisco Martínez Díez, mecànic de motocicletes de Novelda, que va modificar el funcionament d'una màquina italiana fins a convertir-la en una "màquina de carteretes".

A partir d'este moment, i amb l'evolució del consum en els anys 70 i 80, es plantegen nous reptes als empresaris, que en la majoria dels casos són els descendents dels fundadors, perquè tradicionalment el negoci va anar passant de pares a fills. Sorgixen nous envasos de cristall i plàstic, sorgix el "pot d'espècies", que també naix a Novelda, i es diversifiquen els productes a envasar i comercialitzar: infusions, tés de qualsevol tipus, edulcorantes, preparats sazonadores per a menjars…

I així fins als nostres dies, presentant dissenys cada vegada més avantguardistes, nous formats i nous sabors, i fent que el comerç de les espècies continue sent un dels principals motors de l'economia de la nostra ciutat. La nostra indústria ha crescut, sent les nostres empreses líders en els mercats nacionals, a més d'estar presents en els 5 continents. Han passat més de cent anys, però els "açafraners" de Novelda no han perdut el seu caràcter emprenedor i aventurer transmés pels seus majors.

APRECOIN, Associació provincial d'empresaris d'espècies, condiments i infusions d'Alacant

A la provincia d’Alacant es troben els centres de marbristes de Novelda, el Pinós, Montfort, Monòver, l’Alguenya i la Romana. Aquesta concentració de riquesa natural ha estat la base per al desplegament del nucli productor i elaborador del marbre i les pedres naturales més important d’Espanya i un dels més excel·lents del món, sent Novelda la ciutat de major capacidad elaboradora.

Avui en dia podem sentir-nos legítimament orgullosos del fet que més del 90% de la producció provincial és realitzada per les empreses extractores i elaboradores que s'agrupen en Marbre d'Alacant, Associació de la Comunitat Valenciana, amb seu a Novelda.

La importància d'aquest sector per a l'economia de la província, es posa de manifest amb els 30.000 llocs de treball que manté, directa i indirectament. A això contribueix de forma decisiva la moderna visió de l'empresari del marbre que, en els últims cinc anys, ha fet l'esforç de reinvertir al voltant de 120 milions d'euros, en una modernització de maquinària i instal·lacions que ens situa en el grup capdavanter de les indústries tecnològicament més avançades del món.

Gràcies a aquest esforç inversor, sumat a la qualitat dels seus productes i a la labor de promoció internacional, s'ha aconseguit que els empresaris del marbre de la comarca de Novelda, exporten més del 60% del total que Espanya comercialitza a l'exterior, situant a aquest sector en segon lloc després del tradicional liderat provincial del calçat.

Dia a dia, l'Associació treballa en la representació i promoció als mercats exteriors, així com en la gestió i consecució d'ajudes dels organismes oficials espanyols, per a portar a terme accions que, d'una altra forma, serien difícils d'abordar.

Algunes de les activitats de promoció nacional i internacional, portades a terme per l'Associació Marbre d'Alacant, són: les dotze edicions del «Dia del Marbre»; la presència en Fires internacionals amb estand propi; l'assistència a presentacions i Congressos Internacionals; l'edició de catàlegs, vídeos, cd, llibres i publicacions, entre les quals destaquen la revista «Marbre d'Alacant, Associació de la Comunitat Valenciana» i el llibre “Jo, El Marbre”, i l'abundant presència en mitjans de comunicació i fòrums acadèmics relacionats amb l'arquitectura i la construcció. En el capítol de Formació Professional, s’han impartit diversos cursos, seminaris i conferències, d'interés per als associats, i -a més d'altres èxits- es gestionen eficaçment subvencions puntuals per a les empreses i per a l'Associació.

La Unitat Tècnica del Marbre, recentment inaugurada, aporta al sector servicis d'investigació, desenrotllament i innovació, tan necessaris en estos moments de dura competència, fins que es compte amb la creació definitiva de l'Institut Tecnològic del Marbre que prompte serà una realitat, tenint en compte l'interés de l'Ajuntament de Novelda que ja té cedits els terrenys en una ubicació idònia.

El projecte de creació d'un abocador i depòsit de residus del marbre en el qual s'està treballant, veurà prompte la llum, com també el reciclatge de bona part dels mateixos, contribuint amb això a la conservació del medi ambient.

En general i amb objectiu prioritari, es presta especial atenció a tots els projectes orientats a sensibilitzar, informar i convéncer els arquitectes i altres grups de prescriptors i compradors potencials dels marbres i pedres que elaboren les empreses. Es dedica un gran esforç perquè la indústria de la pedra ornamental cresca i constituïsca cada vegada més, «la pedra de toc» del desenvolupament econòmic de Novelda i de la resta de la Comunitat Valenciana i, per extensió, de creació de riquesa per a tota ella.

MARBRE D’ALACANT ASSOCIACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA

A la ciutat de Novelda, es concentra la major part de la indústria espanyola dedicada a l’elaboració, envasament i comercialització de condiments, espècies i infusions.

Esta tradicional activitat s’inicia a Novelda durant el passat segle amb el comerç del Safrà, que es cultiva fonamentalment en La Manxa però s’elabora i comercialitza a Novelda, des d’on es comença a exportar a tots els països del món que demanda esta preada espècia.

Però sense cap dubte, el procés més espectacular que ha afectat al territori municipal de Novelda, ha estat, amb diferència, le substitució del conrreu tradicional de secà pels conrreus de regadiu moderns.

Amb aquest procés s'ha accentuat la funció de Novelda com a capital agrària i comercial del Vinalopó Mitjà, i com el municipi pioner en transformacions i renda agrària.

L'assumpció d'aquest tipus d'agricultura de clara vocació comercial i exportadora es situa ja a la dècada del cinquanta del passat segle, amb el conrreu de raïm de taula emborsat de la varietat "Aledo", amb un sistema de conrreu molt particular amb el qual la plantació segueix uns trams rectilinis que els imposa un emparrat de fils metàl·lics disposats amb "espaldera"; tanmateix, cadascun del raïms és introduït dins d’unes bosses de paper que el protegixen de l'oratge i dels tractaments fitosanitaris, a més a més de propiciar una coloració uniforme al raïm que adquerix un color groc ceris, molt buscat pels compradors. Amb tot, s'ha configurat un gran espai de regadiu pel raïm de taula que ha passat de 1.000 ha. al 1960 a 2.100 ha. al 2003.