L’Ajuntament de Novelda farà front, via tarifes, al compliment de la sentència ferma que l’obliga a pagar a Aqualia, concessionària del servei d’aigua potable i sanejament en el municipi, 911.000 euros en concepte d’interessos financers derivats del cànon de cinc milions d’euros que Aqualia va abonar al consistori noveldense en 2009 quan es va prorrogar, quatre anys abans del venciment i davant les dificultats econòmiques del moment, el contracte del servei que ja venia prestant des de 1998.
Amb els vots favorables de l’equip de govern (PSOE), Guanyar i Compromís, el contra del Partit Popular i Ciutadans i l’abstenció de Vox, el ple ha aprovat l’acord per a l’execució del pagament d’una sentència a la qual l’Ajuntament farà front via tarifes, per al que ha sigut necessari modificar l’ordenança, que patiran un increment del 10% (uns 3€ de mitjana en els rebuts bimestrals).
El regidor d’Hisenda, Contractació i Cicle Hídric, Iván Ñíguez, que ha qualificat l’acord com “el menys dolent per a l’interés general”, subratllava que, encara que haver de fer front a una sentència condemnatòria “mai és plat de gust per a ningú”, el fet d’abonar només els interessos i no el principal que reclamava inicialment la concessionària (6 milions d’euros) “ens permet estar raonablement tranquils, ja que solucionem un problema molt greu que haguera posat en escac l’esforç realitzat durant diverses legislatures per a revertir la situació econòmica de l’Ajuntament”.
Així mateix el responsable d’Hisenda i Contratación destacava que, amb l’execució d’aquesta sentència, a partir de 2028, data en què conclou la pròrroga de la concessió del servei d’aigua potable, “l’equip que estiga al capdavant del govern municipal tindrà tota la legitimitat i les mans lliures per a decidir sobre la *remunicipalización del servei o optar per una nova licitació”.
Execució de la sentència
Amb el pagament d’aquests 911.000€ l’Ajuntament de Novelda liquida una complicada situació que va començar a veure la llum el mes de juny passat, quan el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va estimar parcialment el recurs d’apel·lació presentat en 2018 per l’Ajuntament de Novelda contra una sentència prèvia del Contenciós Administratiu d’Alacant que donava la raó a la concessionària del servei de proveïment d’aigua potable, Aqualia, en la seua reclamació perquè el consistori retornara, repercutint l’import en les tarifes als usuaris, el cànon de 5 milions d’euros que la mercantil va abonar al consistori quan es va adjudicar la pròrroga del contracte del servei, així com les despeses financeres i interessos de l’operació, que situava el muntant en quasi sis milions d’euros.
En la seua sentència del passat 8 de juny el TSJ va considerar, com defensava l’Ajuntament en el seu recurs, que el cànon anticipat per l’empresa va ser una de les millores que la concessionària va oferir per a adjudicar-se la pròrroga del contracte i que, per tant, “no té cap sentit imposar un cànon i obligar l’administració a retornar-lo”.
No obstant això el Tribunal va estimar que l’Ajuntament de Novelda sí que havia d’abonar a Aqualia les despeses financeres derivades de la bestreta que, segons l’acord aconseguit, es xifren en 911.000€ que són els que ara el consistori abonarà aplicant un increment aproximat en les tarifes als usuaris d’un 10%, del qual un cinc per cent es deriven al pagament obligat per resolució judicial i l’altre 5% correspon a l’actualització de preus.
Una pròrroga conflictiva
L’UTE Aqualia-Foment de Contrucciones i Contractes es va adjudicar per primera vegada el servei de proveïment d’aigua potable de Novelda en 1998, per un període de quinze anys i un cànon de 4,5 millons d’euros. No obstant això en 2009, quatre anys abans del venciment, el govern del moment (PSOE, Compromís i EU-Verds), davant la necessitat d’alleujar la malparada economia municipal i fer front al pagament de deute a proveïdors, va negociar i va aprovar una pròrroga d’altres quinze anys (fins a 2028) sobre aquesta concessió a canvi de quatre milions i mig d’euros, encara que l’Ajuntament va rebre quasi 500.000€ menys d’aquesta quantitat en descomptar Aqualia els interessos corresponents al període entre 2009 i desembre de 2013, data en la qual expirava el contracte de la primera concessió i hauria d’entrar en vigor la nova pròrroga.
Durant el període comprés entre 2009 i 2011 la concessionària va repercutir en els rebuts als ciutadans les despeses financeres per aquest préstec, la qual cosa va suposar un increment del 22% en els mateixos amb un muntant total de 521.000€, que una sentència judicial la va obligar a retornar, després de la reclamació presentada pel govern d’aquell moment, en considerar que l’empresa pretenia cobrar unes despeses que ja havien sigut descomptats abans del lliurament del cànon pactat.
En 2015, davant la negativa de la corporació municipal a repercutir en les tarifes del servei d’aigua potable, incrementant el seu preu, la devolució del cànon de la pròrroga que havia entrat en vigor al gener de 2014 i els seus interessos financers, l’adjudicatària presenta un recurs davant el Jutjat contenciós administratiu que li va donar la raó en les seues pretensions i la sentència de les quals va ser recorreguda pel consitorio noveldense davant el TSJ que la va revocar al juny de 2020, si bé va condemnar a l’Ajuntament a pagar les despeses financeres generades.