Novelda no haurà de retornar a Aqualia, empresa concessionària del servei de proveïment d’aigua potable i clavegueram, els quasi sis milions d’euros que reclamava al consistori, en concepte de devolució del cànon que va abonar a l’Ajuntament noveldense, més interessos, quan en 2009 l’equip de govern de llavors va prorrogar, quatre anys abans del venciment i davant les dificultats econòmiques del moment, el contracte del servei que ja venia prestant des de 1998.
El regidor d’Hisenda, Contractació i Cicle Hídric, Iván Ñíguez ha mostrat la seua “satisfacció” davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que estima parcialment el recurs d’apel·lació presentat en 2018 per l’Ajuntament de Novelda contra una sentència prèvia del Contenciós Administratiu d’Alacant que donava la raó a la concessionària del servei de proveïment d’aigua potable, Aqualia, en la seua reclamanción perquè el consistori retornara, repercutint l’import en les tarifes als usuaris, el cànon de 5 milions d’euros que la mercantil va abonar al consistori quan es va adjudicar la pròrroga del contracte del servei, així com les despeses financeres i interessos de l’operació, que situava el muntant en quasi sis milions d’euros.
En la seua sentència, del passat 8 de juny, el TSJ considera, com defensava l’Ajuntament en el seu recurs, que el cànon anticipat per l’empresa va ser una de les millores que la concessionària va oferir per a adjudicar-se la pròrroga del contracte i que, per tant, “no té cap sentit imposar un cànon i obligar l’administració a retornar-lo”.
La sentència considera no obstant això que l’Ajuntament de Novelda sí que haurà d’abonar a *Aqualia les despeses financeres derivades de la bestreta, que estima en 797.442€. En aquest cas el *Ayutamiento dissenteix de la fallada judicial que recorrerà en entendre que aquesta quantitat ja es va abonar en 2009, quan la concessionària va descomptar del cànon que va ingressar els interessos financers generats per l’operació.
El regidor d’Hisenda i Contractació, Iván Ñíguez, considera que aquesta sentència era un dels “temes més importants de la legislatura perquè, d’haver resultat contrària als interessos de l’Ajuntament, el seu import hauria posat en risc la recuperació econòmica municipal” i subratllava que amb la mateixa el TSJ “ha fet justícia” amb Novelda en estimar parcialment el seu recurs i revocar la sentència condemnatòria de 2018.
Ñiguez, que confirmava que durant mesos es va intentar negociar amb la mercantil per a arribar a un acord perquè, en cas que la fallada fora desfavorable per al consistori la seua repercussió en les finances muncipales i en les economies dels ciutadans, que veurien incrementades notablement les tarifes del servei de *abstecimiento d’aigua, no fora tan impactant, acord que finalment no va ser possible per les “elevades pretensions econòmiques” de la concessionària, ha volgut agrair la implicació en la defensa dels interessos de la ciutat tant als serveis jurídics i tècnics municipals, com als grups polítics i a totes aquelles persones que durant els dos últims anys han assessorat l’Ajuntament i advocat per continuar amb un procediment judicial que, reconeix, “podria haver eixit malament, encara que no ha sigut així”.
Una pròrroga conflictiva
L’UTE Aqualia-Foment de *Contrucciones i Contractes es va adjudicar per primera vegada el servei de proveïment d’aigua potable de Novelda en 1998, per un període de quinze anys i un cànon de 4,5 *milllones d’euros. No obstant això en 2009, quatre anys abans del venciment, el govern del moment (PSOE, Compromís i EU-Verds), davant la necessitat d’alleujar la malparada economia municipal i fer front al pagament de deute a proveïdors, va negociar i va aprovar una pròrroga d’altres quinze anys (fins a 2028) sobre aquesta concessió a canvi de quatre milions i mig d’euros, encara que l’Ajuntament va rebre quasi 500.000€ menys d’aquesta quantitat en descomptar *Aqualia els interessos corresponents al període entre 2009 i desembre de 2013, data en la qual expirava el contracte de la primera concessió i hauria d’entrar en vigor la nova pròrroga.
Durant el període comprés entre 2009 i 2011 la concessionària *repecurtió en els rebuts als ciutadans les despeses financeres per aquest préstec, la qual cosa va suposar un increment del 22% en els mateixos amb un muntant total de 521.000€, que una sentència judicial la va obligar a retornar, després de la reclamació presentada pel govern d’aquell moment, en considerar que l’empresa pretenia cobrar unes despeses que ja havien sigut descomptats abans del lliurament del cànon pactat.
En 2015, davant la negativa de la corporació municipal a repercutir en les tarifes del servei d’aigua potable, incrementant el seu preu, la devolució del cànon de la pròrroga que havia entrat en vigor al gener de 2014 i els seus interessos financers, l’adjudicatària presenta un recurs davant el Jutjat contenciós administratiu que li va donar la raó en les seues pretensions i la sentència de les quals va ser recorreguda pel consitori noveldense davant el TSJ que ara l’ha revocada.
Consulta ací les sentències i recursos del procediment judicial:
.- Sentencia de lo Contencioso Administrativo Aqualia de 2018.
.- Recurso del Ayuntamiento ante el TSJ