L’Ajuntament de Novelda presentarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que estima parcialment el recurs presentat per ABANCA i condemna al consistori noveldense a pagar 4.811.942 euros a l’entitat financera que va concedir el préstec a la mercantil CSAD per a la construcció de les instal·lacions del Centre Esportiu Salut Aigua de Novelda, unes instal·lacions que van tancar les seues portes en 2010, a penes dos anys després de la seua inauguració.
El regidor d’Hisenda, Iván Ñíguez, ha qualificat de “nefasta per als interessos de Novelda” la sentència de TSJCV que estima parcialment el recurs plantejat per ABANCA contra la fallada del Jutjat Contenciós Administratiu d’Alacant que, al juny de 2021, dictaminava a favor del consistori noveldense en declarar la inadmissibilitat del recurs presentat per la signatura bancària de la Corunya contra l’acord de ple de l’Ajuntament de Novelda que en 2018, a més d’aprovar la liquidació del contracte amb la mercantil CSAD Novelda S.L., considerava que tampoc procedia cap indemnització a favor d’aquesta, en estimar que l’Ajuntament era alié a la relació existent entre l’entitat financera i l’empresa concessionària.
Després d’informar de la situació als membres de la Junta de Portaveus, que s’han mostrat unànimes a recórrer la decisió judicial davant el Tribunal Suprem, el responsable d’Hisenda ha assenyalat que la sentència dictada per la Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana “conté errors materials i dona com a fets provats qüestions que no han ocorregut”.
En aquest sentit Ñíguez es declarava “consternat” davant una sentència que “no fa justícia en considerar que hem de pagar una importantíssima suma de diners a Abanca, quan Abanca no va ser la concessionària del servei, tampoc es va subrogar en la posició del concessionari quan la mercantil CSAD es va declarar el concurs de creditors i sempre ha estat fora d’aquest procediment”. Per al regidor d’Hisenda l’única participació de l’entitat financera en aquest assumpte va ser “posar els diners per a construir aquest centre esportiu i triar malament al seu client”, per la qual cosa continua defensant que els “ciutadans de Novelda no tenen perquè pagar els excessos que es produïen durant el boom de la bambolla immobiliària, quan els bancs prestaven diners a aquells que no devien”.
El regidor d’Hisenda s’ha mostrat confiat en la unanimitat mostrada per la Junta de Portaveus, perquè “la unitat ens farà guanyar força” en el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem contra una “sentència injusta que ens obligaria a pagar un deute que no va contraure aquest Ajuntament” i es declarava convençut de la possibilitat de “remuntar aquesta situació amb la força dels arguments jurídics”.
Llarg procés
La sol·licitud de revisió de la sentència i el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem és un pas més en un llarg procés de resolució d’un conflicte que es va iniciar en 2010 quan el Centre de Salut Aigua Esportiu de Novelda (CSAD) va tancar les seues portes a penes dos anys després de la seua inauguració a causa de la seua baixa rendibilitat.
Cinc anys abans, en 2005, la mercantil CSAD s’havia adjudicat la construcció d’unes instal·lacions esportives, el projecte de les quals incloïa piscines cobertes i exteriors, així com gimnàs, pistes de pàdel, tennis i poliesportives, que es van alçar sobre una parcel·la de 11.000 metres quadrats de titularitat municipal, a canvi de l’explotació del recinte per un període de trenta anys i un cànon de 900.000 euros que va ingressar a l’Ajuntament.
Així mateix el plec de condicions que va regir l’adjudicació contemplava que l’Ajuntament, una vegada finalitzada la totalitat de les instal·lacions, abonaria a l’adjudicatària 80.000 euros anuals per la reserva d’ús per a associacions i col·lectius de la totalitat de les mateixes en determinades franges horàries.
Seria en 2008 quan la concessionària obriria les instal·lacions interiors del recinte i, a penes dos anys després, decideix el seu tancament per falta de rendibilitat, al no aconseguir el mínim de 1.300 usuaris mensuals que, segons es contemplava en els plecs, donarien viabilitat al projecte.
Després del tancament de les instal·lacions la mercantil CSAD entra en concurs de creditors i, després d’un llarg període sota tutela d’un administrador concursal, en 2016 un jutjat de València declara la conclusió del concurs de creditors, per inexistència de béns i, per tant, l’extinció de la mercantil.
Durant els anys de tancament les instal·lacions van ser saquejades i vandalizadas i l’Ajuntament no va poder actuar sobre les mateixes fins que en 2018, després de dos anys de gestions, l’immoble del Centre Salut Aigua Esportiu va passar a ser propietat municipal després de la resolució del contracte de concessió, la confiscació de l’aval de 234.342 euros depositat com a garantia per la mercantil i la signatura de l’acta de recepció de l’immoble.
És precisament contra l’acord de resolució del contracte adoptat en ple contra el que l’entitat financera creditora Abanca va presentar recurs per entendre que és l’Ajuntament, ara titular de les instal·lacions, el deutor del préstec que en el seu moment va atorgar a la concessionària de la construcció, gestió i explotació del centre esportiu, una màxima que negava la defensa del consistori en considerar que la mercantil creditora ho era sobre la concessió, no sobre l’immoble i que, a més, no és part del contracte de concessió.
Obertura progressiva
Malgrat aquest revés judicial que, en paraules del responsable d’Hisenda i portaveu de l’equip de govern “ens fa mal més perquè, després de dotze anys començàvem a veure la llum al final del túnel”, el govern municipal es proposa continuar treballant en la reobertura, almenys, de les pistes exteriors del complex esportiu.
En aquest cas Iván Ñíguez assegurava “caldrà replantejar-se les opcions i possibilitats” inicials i l’obertura de les piscines cobertes haurà d’esperar ja, assegurava, “amb aquesta llosa que tenim damunt” que podria obligar l’Ajuntament a pagar quasi cinc milions d’euros “no podem arriscar-nos, per responsabilitat i per la viabilitat econòmica futura d’aquesta administració”.
