L’Ajuntament de Novelda aconseguix una rebaixa de 500.000 euros en el deute pendent amb Abanca, l’entitat financera creditora del deute derivat de la sentència del Centre Salut Aigua Esportiu de Novelda (CSAD), després de l’acord extrajudicial aconseguit que suposa una quitació de mig milió d’euros per “ràpid pagament”, en fer efectiu l’abonament d’esta, que passa de 5.088.600 euros a 4.588.600€, abans del pròxim 30 de setembre.
El ple de l’Ajuntament ha aprovat per unanimitat l’acord extrajudicial aconseguit amb Abanca per al pagament del deute derivat de la sentència judicial que, el mes de maig passat, condemnava al consistori noveldense a assumir el pagament del préstec concedit per l’entitat creditícia a la concessionària que en 2005 es va adjudicar la construcció i explotació del Centre Salut Aigua. En este cas l’Ajuntament havia de fer-se càrrec d’un deute de 5.088.600 euros, dels quals 4.811.942€ corresponia al principal i 276.657 als interessos generats.
Després de conéixer la decisió del Tribunal Suprem el departament d’Hisenda ha realitzat diferents estudis per a obtindre el màxim estalvi financer i, enfront de la possibilitat del pla de pagaments judicial a tretze anys, que generaria uns interessos financers entorn de 424.000 euros, ha optat per negociar i aconseguir un acord amb l’entitat creditícia amb una “quitació” de 500.000 euros sempre que l’Ajuntament abone el deute abans de finalitzar el mes de setembre. Este acord no sols rebaixa al mig milió d’euros l’import que l’Ajuntament ha de satisfer en compliment de la sentència judicial, sinó que també evita que el consistori haguera de fer front als 424 mil euros que suposarien els interessos financers del pla de pagaments plantejat a 13 anys.
Des del departament econòmic el seu titular, Ana Sabater, ha defés l’acord com la millor forma per a “evitar allargar el Pla d’Ajust al qual encara està sotmés l’Ajuntament de Novelda”.
Per a poder fer front a esta sentència judicial el govern municipal es va veure obligat a canviar el destí del préstec de cinc milions d’euros que prèviament s’havia concertat per a finançar les inversions previstes fins a 2027, entre les quals es trobava l’adequació de la Plaça del País Valencià, el nou parc de Damasquinos, la millora de La Glorieta o la intervenció en el tram urbà del riu Vinalopó, a més de l’aportació municipal a la reforma del Mercat de Proveïments (1.750.000€) que finalment es finançarà amb els ingressos obtinguts després de la renegociació dels acords que l’Ajuntament manté amb diferents empreses, entre elles la que gestiona el dipòsit controlat de residus industrials i inerts.
Devolució de subvenció i interessos
Prèviament a l’aprovació unànime d’este acord el ple també donava el vistiplau, en este cas amb els únics vots de l’equip de govern, a una modificació de crèdits que, entre altres coses, contempla el pagament dels interessos generats (50.000€) per la devolució de la subvenció de quasi 1,5 milions d’euros de fons europeus, concedida a l’abril de 2023.
En este cas l’alcalde, Fran Martínez, defenia la devolució de la subvenció i els interessos generats davant la impossibilitat d’escometre la recuperació del Centre de Salut Aigua que l’Ajuntament es proposava dur a terme abans de conéixer la decisió judicial. Per a Martínez no és de rebut invertir quasi 9 milions d’euros (5 milions derivats del pagament de la sentència, més 1,5 milions de la subvenció i un altre milió i mig que hauria d’aportar l’Ajuntament, més els gastos d’obertura i el manteniment) en un “negoci ruïnós que porta el segell característic dels projectes megalòmans”.
Final del procés
L’abonament al deute derivat de la sentència judicial posa fi a un llarg procés per a la resolució d’un conflicte que es va iniciar en 2010, quan el Centre de Salut Aigua Esportiu de Novelda (CSAD) va tancar les seues portes a penes dos anys després de la seua inauguració a causa de la seua baixa rendibilitat.
Cinc anys abans, en 2005, la mercantil CSAD s’havia adjudicat la construcció d’unes instal·lacions esportives, el projecte de les quals incloïa piscines cobertes i exteriors, així com gimnàs, pistes de pàdel, tenis i poliesportives, que es van alçar sobre una parcel·la de 11.000 metres quadrats de titularitat municipal, a canvi de l’explotació del recinte per un període de trenta anys i un cànon de 900.000 euros que va ingressar a l’Ajuntament.
Seria en 2008 quan la concessionària va obrir les instal·lacions interiors del recinte i, a penes dos anys després, decidix el seu tancament per falta de rendibilitat, al no aconseguir el mínim de 1.300 usuaris mensuals que, segons es contemplava en els plecs, donarien viabilitat al projecte.
Després del tancament de les instal·lacions la mercantil CSAD va entrar en concurs de creditors i, després d’un llarg període sota tutela d’un administrador concursal, en 2016 un jutjat de València declara la conclusió del concurs de creditors, per inexistència de béns i, per tant, l’extinció de la mercantil.
Durant els anys de tancament les instal·lacions van ser saquejades i vandalitzades i l’Ajuntament no va poder actuar sobre les mateixes fins que en 2018, després de dos anys de gestions, l’immoble del Centre Salut Aigua Esportiu va passar a ser propietat municipal després de la resolució del contracte de concessió, la confiscació de l’aval de 234.342 euros depositat com a garantia per la mercantil i la firma de l’acta de recepció de l’immoble.
És precisament contra l’acord de resolució del contracte adoptat en ple, emparat per un informe de liquidació encarregat pel govern municipal del moment a una consultoria externa, contra el qual l’entitat financera creditora Abanca va presentar recurs, per entendre que era l’Ajuntament, ara titular de les instal·lacions, el deutor del préstec que en el seu moment va atorgar a la concessionària de la construcció, gestió i explotació del centre esportiu, una màxima que sempre ha negat la defensa del consistori en considerar que la mercantil creditora ho era sobre la concessió, no sobre l’immoble ni les instal·lacions i que, a més, no formava part part del contracte de concessió.
No obstant això no ho va considerar així el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que va entendre que era l’Ajuntament el que havia d’assumir el deute en una sentència que donava la raó a ABANCA en estimar que l’informe jurídic econòmic, realitzat en 2017 a petició del govern de UPyD-PP per una consultora externa i en el qual es va sustentar tot el procediment per a la recuperació municipal de l’immoble del CSAD, no s’ajusta a dret en basar-se en una norma jurídica que estava derogada.
