Festes

bajada 1Festes Patronals

Del 19 al 25 de juliol, cada any, Novelda celebra les seues festes patronals. El dia 20 es fa la romeria on es trasllada la imatge de Sta. Ma. Magdalena des del Santuari de la Mola fins a Novelda.

El 19 de gener de 1866, prenia l’Ajuntament de Novelda l’acord de celebrar cada any la festivitat de Sta Ma Magdalena, en agraïment per haver lliurat l’aleshores vila de Novelda de la terrible epidèmia de còlera que afectava nombrosos pobles veïns. A partir d’aquesta data, la Santa, que ja era venerada a l’ermita del castell de la Mola des del segle XV, i fins i tot amb anterioritat, es va convertir en la patrona de Novelda.

Els festejos van anar desenvolupant-se gradualment i, ja en l’última dècada del 1800, ja estaven conformats en la manera que els coneixem hui en dia: la “baixada” de la Santa, on es trasllada en romeria el dia 20 de juliol la imatge de la Santa des del Santuari de Sta. Ma. Magdalena a la ciutat de Novelda i en la qual s’estima una assistència d’unes 20.000 persones que acudeixen des de tota la comarca. També tenen lloc altres actes com la celebració de misses, processons, fira, música, balls i diversos espectacles com correfocs i competicions esportives.

DSC06587

Moros i Cristians

Les festes de Moros i Cristians de Novelda són relativament jóvens. A l’any 1969 es va celebrar a les immediacions del castell de la Mola el “Dia dels Castells”, un acte que consistia en la realització d’activitats relacionades amb la festa de Moros i Cristians dins del seu entorn històric. Aquests esdeveniment va sembrar la llavor festera a la nostra localitat i diferents persones residents a Novelda però amb molta relació amb la festa d’altres poblacions van gestar el que seria la primera desfilada de Moros i Cristians a la nostra localitat l’any 1970. Amb moltes dificultats i esforços es va aconseguir que un grapat de jóvens començara a assajar als jardins del Casino amb els primers pasdobles i marxes mores.

Les primeres esquadres, que més endavant esdevindrien comparses. que es van formar per fer la primera desfilada adoptaren el nom d’Astures i de Negres Betànics, la primera cristiana i la segona mora. Es va decidir celebrar les festes de Moros i Cristians en honor a la patrona titular de la ciutat, Santa Maria Magdalena. És a partir del 1972 quan es concreten els dies 21 i 23 de juliol per a la realització de les desfilades, dies on l’activitat festera patronal era menor. Destaquem que des d’aquell any la dona va participar en les desfilades, la qual cosa constata la plena integració des dels seus inicis. En aquell mateix any es va realitzar per primera vegada l’ambaixada en un entorn històric com és el castell de la Mola. Aquell any els ambaixadors eren importats d’altres localitats així com el text de l’ambaixada perquè en aquell moment mancaven d’ambaixada pròpia, cosa que es va resoldre d’immediat amb l’ambaixada escrita pel poeta novelder Luis Pérez Beltrá a partir d’un poema seu “Torre Triangular”. Hem de destacar que, a diferència d’altres poblacions festeres que reprodueixen un mateix patró d’ambaixada, la nostra es caracteritza per la seua originalitat quant a contingut ja que les referències a l’espai són autòctones de la població. En l’actualitat l’ambaixada se celebra a l’ajuntament el dia 19 de juliol i és, amb les desfilades un dels actes centrals de les festes de Moros i Cristians.

Els anys immediatament següents a l’inici de la festa el nombre de comparses es va multiplicar i a dia de hui en són 10 les comparses que integren la festa de Moros i Cristians de Novelda: sis comparses mores (Negres Betànics, Àrabs Beduïns, Àrabs Damasquins, Àrabs Omeies, Pirates i Mudèjars) i quatre cristianes ( Astures, Cavallers del Cid-Rei En Jaume I, Tercios de Lepanto i Mossàrabs). El dia 21 de juliol es realitza la desfilada amb l’entrada cristiana i el dia 23 l’entrada mora. Destaquem, com a nota original la participació en les desfilades de la comparsa Negres Betànics, que a diferència d’altres poblacions on els Negres formen filaes o esquadres especials, en el cas novelder es tracta d’una comparsa integrant més.

Malgrat la seua joventut, 38 anys, les festes de Moros i Cristians de Novelda han sabut ocupar un lloc destacable dins la festa de Moros i Cristians tan popular en les nostres terres. La comunitat festera sobrepassa els dos mil festers i podem trobar famílies senceres amb tres generacions participant en la festa. Any rere any va augmentant la participació i sobretot la conscienciació de la festa com a patrimoni cultural de tots els novelders.

 

caperuzo semana santaSemana Santa

La nostra Setmana Santa s’organitza tal com la coneixem ara en 1880, amb el pas del temps ha anat creixent i comprén tota una sèrie de projectes, tant culturals com socials fora de les dates que li són pròpies.

Actualment se celebren processons des del Diumenge de Rams fins al de Resurrecció. Podem destacar la Processó del Sant Enterrament, en la vesprada del Divendres Sant, on eixen en procesió la totalitat de les 14 confraries que componen actualment la Junta Major amb una participació que ronda els 2500 confrares. La Processó del Domingo de Resurrecció que tanca les desfilades processionals, dóna pas al tradicional “dia de la Mona” el Dilluns de Pasqua.

correfocsCarnavals

Carnestoltes son ja una festa que es va consolidant a Novelda. Des de fa alguns anys s’organitzan uns vistosos i divertits pasacalles. El més típic d’este dia es el merenar a base de “coca de manteca”, com a preludi a l’arribada de la Cuaresma.

El dimarts de carnestoltes se celebra a Novelda la coneguda processó de “Quaranta Hores” que és l’única a l’estat espanyol. Aquest privilegi va estar lliurat a causa d’una epidèmia que va fer vertader mal en aquesta població, data a Roma el 28 de febrer de 1897 pel papa Lleó XIII, ve celebrant-se any rere any, sense perdre cap, ja que en cas contrari es perd l’esmentat privilegi, donant-se el cas d’haver sortit aquesta manifestació de fe religiosa fins i tot sota la pluja i reduint el seu recorregut.

nanosigegantsFestes de barris

Des de maig fins a setembre tots els nostres barris celebren les seues festes en honor als seus patrons amb processons, revetles, cercaviles, cucanyes i de més.

Barri de La Creu de Maig, primer cap de setmana del mes de maig.

– Barri de l’Estació, del 18 al 27 de maig.

– Barri de Mª Auxiliadora, del 24 de maig al 9 de juny.

– Barri del Sagrat Cor, del 12 al 16 de juny.

– Barri de La Sendera, del 28 al 30 de juny.

– Barri de Sant Roc, del 10 al 18 d’agost.

– Barri de La Garrova, del 14 al 22 de setembre. (les dates poden variar)