Conèixer com es desenvolupen a Novelda els treballs relacionats amb les seves competències ha estat l’objecte de la visita que ha realitzat a la ciutat la Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que ha aprofitat la seva estada a la ciutat per a conèixer les excavacions que es realitzen en l’entrada d’un dels refugis antiaeris dels diversos documentats a Novelda.
L’alcalde de Novelda, Fran Martínez, al costat de membres de l’equip de govern, ha mantingut una reunió de treball amb Rosa Pérez Garijo, Consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, amb qui ha abordat assumptes relacionats amb les seves competències. Martínez ha assenyalat que la trobada ha servit per a “analitzar les accions” que l’Ajuntament de Novelda duu a terme en matèria de participació,”una eina bàsica que acosta l’administració a la ciutadania”, com és el cas de les propostes de pressupostos participatius o d’accions mediambientals. L’aplicació de mesures per a aconseguir el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible contemplats en l’Agenda 2030 i els projectes i subvencions relacionats amb la Memòria Històrica i la Qualitat Democràtica han estat altres assumptes abordats en la trobada de treball.
Després de signar en el Llibre d’Or de la Ciutat la Consellera visitava les excavacions que es realitzen en un dels tretze refugis antiaeris que Novelda té documentats, l’entrada dels quals va ser localitzada fortuïtament fa poques setmanes.
La responsable autonòmica de Qualitat Democràtica va destacar els treballs realitzats a Novelda per a posar en valor i recuperar la Memòria Històrica que, va dir, “també ha de fer-se poble a poble”.
Per a avançar en la recuperació de la Memòria Històrica local Novelda s’ha acollit a la línia de subvencions de Conselleria per a la realització d’un estudi de recerca i documentació, que inclou treballs de geolocalització, dels refugis antiaeris de l’època de la Guerra Civil disseminats pel municipi.
A Novelda està documentada l’existència de 13 d’aquests refugis, unes infraestructures associades a la indústria armamentística activa en el municipi durant la contesa, que s’estima que podrien tenir una superfície total de 1.900 metres i capacitat per a albergar a 15.000 persones.
