RUTA URBANA MODERNISTA

Novelda, experimentó entre finales del siglo XIX y primeras décadas del siglo XX, un importante auge económico basado en la producción y comercialización de los productos agrícolas, la exportación del azafrán y la industrialización del mármol y la piedra natural, factores que propiciaron la aparición de una nueva clase burguesa emprendedora, dinámica, acaudalada y culta, que se convertirá en mecenas del desarrollo del arte modernista en la ciudad, reconocida oficialmente como tal en 1901.

Desde marzo del 2007, Novelda está incluida en la Ruta Europea Modernista.

Díptico Ruta Modernista  (2MB)

Itinerario Urbano Novelda Modernista (25MB)

RUTES SENDERISTES:

RUTA 1 | PR-CV 325. NOVELDA – SERRA DEL SIT

1. Des de la Plaça de la Magdalena, al nord de Novelda, 1 (245 m. s.n.m.), començarem a caminar pel Passeig dels Molins i per la carretera que conduïx al Castell de la Mola, tram coincident amb el PR-CV 311. Després de 750 metres de marxa abandonarem l’asfalt, girarem a la dreta i creuarem el riu Vinalopó, arribant davant d’una bifurcació de camins, encreuament del caseriu de la Teulera, 2 (250 m.) (1,30 km.) (20’).

2. En aquest punt refusarem el ramal que, per l’esquerra, discorre paral·lel al riu en direcció al Castell de la Mola (per on continua el PR-CV 311); nosaltres prendrem el camí asfaltat de la dreta (N), i passant immediatament per la Teulera arribarem a continuació al popular Barri de l’Estació, 3 (285 m.) (2,20 km.) (35’).

3. Des de la Parròquia de Sant Pasqual, en la Plaça Salvador Canals, abandonarem la barriada pel Camí de Castella i, creuant les vies del ferrocarril pel pas a nivell existent, prosseguirem entre nombroses fàbriques de marbre per la via de servei paral·lela a l’autovia A-31. Creuarem l’autovia per un pont i girarem a continuació a la dreta, prenent el nou camí en direcció est durant uns 300 metres, al cap dels quals girarem novament a l’esquerra i pel nou camí, en clara component NE, ens situarem en la base sud del Montagut, on acaba l’asfalt.

Ja per la Vereda del Montagut anirem circumval·lant els espectaculars talussos rocosos de l’erecta piràmide calcària del Montagut per la seua vessant occidental, que es prolonga cap al nord pels no menys cridaners farallons de la Serra les Penyes. En el suau ascens, la visió, cap al sud i ponent, se’ns obri en vast panorama: la dilatada vall de Novelda, Montfort i Asp, amb les seues terres fèrtils ocupades pel monocultiu del “Raïm de Taula Embossat del Vinalopó”; les serres de l’Alforna, l’Ofra, Crevillent, el Rotllo, l’Algaiat…; més a prop, a la nostra esquerra, un bon grapat de fàbriques de marbre són l’exponent del pròsper desenvolupament industrial; sobre elles apareix el conjunt monumental del Santuari de Santa Maria Magdalena i el Castell de la Mola; tancant el panorama hi sobreïxen les serres de la Mola, Beties, les Pedrisses, la Safra, l’Ombria de Monòver i Salines.

D’aquesta manera arribarem al punt més elevat del camí, iniciant seguidament un lleuger descens fins a una cruïlla, junt a dos enormes embassaments, molt pròxims a la “Vereda de les Fonts d’Asp”, 4 (422 m.) (6,60 km.) (1 h. 45’).

4. En aquest punt desestimarem el camí que, per l’esquerra (NO) es dirigeix cap a Salinetes (possible connexió amb la variant “Banys de Salinetes-el Pantanet”). Nosaltres descendirem pel de la dreta (SE), connectant immediatament amb el Camí del Montagut, asfaltat, que seguirem per la dreta uns 350 metres, per a continuar per un altre de terra que s’inicia per l’esquerra (E) i que es dirigeix cap als tubs d’un canal. Tot seguit baixarem fins al Barranc de l’Aigua Amarga, que creuarem i a continuació arribarem al final del Camí de la Serreta, junt a un embassament i una torreta elèctrica, la “Central dels Navarresos”, propietat de la “Societat Canal de l’Horta d’Alacant S.A.”.

Des d’aquest punt, amb bona perspectiva cap al sud de la Serreta Llarga, continuarem per la dreta el camí asfaltat uns 50 metres i girarem a l’esquerra junt a un pal de línia elèctrica, tot prenent un senda en direcció NE.

Prompte passarem al costat de dos interessants i ben conservats forns de calç, a la dreta de la senda. A continuació arribarem al Pantanet, 5 (395 m) (8,50 km.) (2 h. 15’)

A continuació arribarem al Pantanet, (395 m) (8,50 km.) (2 h. 15’) encreuament amb la variant “Banys de Salinetes-El Pantanet”.

Ací podrem admirar una magnífica obra d’enginyeria hidràulica tradicional. Es tracta de la inacabada presa del pantà del Sit, construïda en temps de la Segona República. Té doble parament, fabricat de maçoneria travada amb morter de calç (probablement els forns de calç pròxims foren construïts per tal de facilitar el material necessari per a l’obra). Tot i que la finalitat d’esta construcció va ser la de retindre i embassar les aigües d’escorrentia dels barrancs per al seu posterior aprofitament agrícola, en una zona semiàrida de rigorós clima i minses precipitacions, la veritat és que mai no va arribar a concloure’s, com tantes altres obres d’aquesta època i potser la veritable raó de la seua construcció fóra la de proporcionar treball i jornal a un bon nombre de gents desocupades en moments de serioses dificultats econòmiques i socials.

A continuació, sobrepassada la presa, a l’esquerra de la senda, podrem observar junt a un solitari pi, una xicoteta cova que seria l’humil refugi dels picapedrers i treballadors de l’embassament. Per la senda, transformada en camí, arribarem fins a un gran embassament que vorejarem per la dreta, arribant així al camí del Pla Cafeu, (396 m.) (9,10 km.) (2 h. 25’).

El nou camí pren direcció nord, travessant grans extensions repoblades de pi blanc. En l’ascens podrem apreciar la grandiositat del massís muntanyós del Sit i el primer cim tot poblat d’antenes. Davant d’una bifurcació seguirem el ramal de la dreta (NE), discorrent davall les grans parets verticals d’un barranc. Tot seguit, el camí es transforma en senda, per la qual arribarem al Coll del Pla Cafeu, (662 m.) (11,70 km.) (3 h. 15’).

A partir d’aquest punt encara ens quedarà la part més dura de l’itinerari, per la qual cosa aquelles persones menys preparades físicament i amb pocs hàbits muntanyencs haurien de plantejar-se renunciar a fer el cim i iniciar la tornada.

Des del coll refusarem la senda que cap a l’oest es dirigeix a la Lloma Badà per la Lloma Rasa. Nosaltres girarem a la dreta (E i NE) i ascendirem un fort repetjó, de duríssim pendent, fins a eixir a l’ampli llom occidental de la serra, donant vistes a les vessants meridional i oriental, on les terres del Vinalopó i l’Alacantí descendeixen suaument fins al Mediterrani pròxim.

Continuant en dur ascens per l’àmplia i desforestada corda, arribarem al primer cim, poblat de nombroses antenes, (995 m) (13,10 km) (4 h. 10’).

Des d’ací, en uns 20 minuts de marxa, i per un rudimentari camí envoltat de pins i carrasques, arribarem al cim del Sit des d’on podrem gaudir d’un esplèndid panorama en totes direccions, recompensa merescuda a l’esforç realitzat en esta dura travessia, (1.104 m) (14,10 km) (4 h. 30’).

RUTA 2 | PR-CV 311. NOVELDA – CASTELL DE LA MOLA

Des de la Plaça de la Magdalena q (247 m. s.n.m.), al nord de Novelda, començarem a caminar pel Passeig dels Molins, coincidint amb la carretera que conduïx al Castell de la Mola. Al cap d’1 km de marxa, i sobrepassats dos xalets d’arquitectura singular, abandonarem l’asfalt i seguirem per la dreta un camí que creua el riu Vinalopó i ens conduïx fins a les primeres edificacions del caseriu de La Teulera r (250 m.) (1,30 km.) (20′).

En este punt refusarem el camí que ascendix a La Teulera i al Barri de L’Estació. Haurem de girar a l’esquerra (NO) per a continuar paral·lels al riu, pel seu marge esquerre, donant vistes enfront de nosaltres a una bonica perspectiva del turó i Castell de La Mola. Als pocs minuts de marxa, a l’altura del Barranquet dels Baladres, podrem divisar a la nostra dreta, molt pròxim i en el seu mateix llit, un interessant i rústic pont de maçoneria que presenta tres irregulars i toscos ulls. L’obra sosté dos séquies; una és la primitiva, per a la qual es va construir l’aqüeducte; la segona, paral·lela, va ser alçada molts anys més tard, com ho demostren els materials de què està feta.

Prosseguint la marxa apreciarem que esta zona de ribera presenta unes característiques mediambientals pròpies, i es desenvolupen espècies halòfiles com Sarcocornia i Salicornia, a més d’altres que toleren el medi salí, especialment abunda Tamarix i Limonium entre altres… Entre la variada avifauna és freqüent la presència de camallongues, garsetes i gavines, que busquen aliment en els aiguamolls del llit.

D’esta manera confluirem en el camí procedent de La Teulera pel paratge d’Alcaidies, a l’altura d’un aqüeducte que creua transversalment l’ample llit del riu. Es tracta de l’aqüeducte del Rec de Ledua, antiquíssima construcció que va ser alçada en el seu dia per a augmentar les terres de regadiu del marge esquerre del riu. En els seus orígens tal aqüeducte es va construir amb pilars i taules de fusta, però les successives avingudes i riuades de la rambla, així com la fragilitat dels materials emprats, van propiciar, a finals del segle XIX, la construcció de la sòlida obra actual, que consistix en vint pilars de pedra que sostenen la séquia de reg.

Davant d’una immediata bifurcació abandonarem el ramal que, paral·lel al riu, continua cap a Monòver i Elda pels Molins i La Jaud respectivament; nosaltres haurem de girar a l’esquerra (O) i creuant el Vinalopó arribarem a la carretera asfaltada que descendix des del Castell.

Prosseguint la marxa haurem de seguir per la carretera, breument, fins a arribar al partidor d’aigües de la Séquia Major, on abandonarem l’asfalt i en gir a l’esquerra prendrem la primitiva senda que comunicava el llit del riu (secular i important via de comunicació) amb el Castell, elevant-nos per la vessant oriental del xicotet monticle fins a confluir junt amb el Santuari de Santa M.ª Magdalena i el Castell de La Mola s (350 m.) (3,88 km.) (55′).

Després de visitar les dependències de tot el recinte descendirem fins a l’esplanada d’aparcament de vehicles, junt amb la Font dels Tres Amics. Creuarem tota l’esplanada i quan la carretera inicia el descens, en pronunciada revolta, haurem d’abandonar-la, dirigint-nos per l’esquerra cap a una pedrera abandonada i, una vegada sobrepassada, en la base mateixa de la serra, prendrem una senda per la qual, serpentejant en successives llaçades, ens elevarem fins a l’amplia collada del Puntal de Bartolo, situada al N del cim.

Des de la collada girarem cap al SE, i recorrerem la lloma més oriental, immediata al Castell fins arribar a un excel·lent mirador des d’on podrem contemplar, en privilegiada perspectiva, tot el conjunt historico-artístic del Castell de La Mola i el Santuari t (490 m.) (5,07 km.) (1h. 20′).

Continuant pel centre de la lloma arribarem a continuació, sense dificultat, al cim de La Mola, des d’on podrem gaudir d’un vast i impressionant panorama, especialment de la fèrtil Vall del Mitjà Vinalopó u (541 m.) (5,33 km.) (1h. 30′).

El descens el realitzarem pel camí de les abandonades pedreres tot recorrent la serra cap al O i S. Per ell arribarem, després de forta baixada, a un camí asfaltat que seguirem cap a l’esquerra (E) i vorejarem la base de la vessant meridional de La Mola, fins a desembocar en la Casa Lino, junt amb la carretera de Novelda al Castell v (275 m.) (8,03 km.) (2 h. 15′).

Per la carretera i donant vistes al Santuari, arribarem immediatament a l’encreuament de la pujada al Castell i a l’inici del Camí Vell w (275 m.) (8,32 km.) (2 h. 20′).

Haurem de seguir per este últim, tradicional i bell camí utilitzat ancestralment pels novelders, pel que ascendirem novament fins al Santuari de Sta. María Magdalena i el Castell de la Mola (350 m.) (8,90 km.) (2 h. 35′).

Des d’este lloc singular i històric tornarem pel mateix itinerari del principi fins al nostre punt de partida, i finalitzarem este interessant i variat recorregut a Novelda (247 m.) (13,13 km.) (3 h. 20′).

CAMINO DE SANTIAGO EN NOVELDA

Cuando se habla del Camino de Santiago, muchas veces se piensa tan solo en el Camino Francés, pero Caminos hay tantos como peregrinos que los realizan.

Es ilógico pensar que los peregrinos que partieron desde las tierras de la provincia de Alicante hacia Santiago de Compostela entre los siglos XIII y XIX marcharan a Roncesvalles a iniciar su Camino como se suele hacer hoy en día, los peregrinos iniciaban el Camino desde la puerta de su casa y eso es lo que se ha pretendido que vuelva a ocurrir al reabrir estos antiguos Caminos hasta hoy olvidados en la memoria de los alicantinos. Estos Caminos son, el Camino del Sureste y la Ruta de la Lana.

Lo mismo pasa con los Caminos que se han reabierto y marcado que se indica en este tríptico, se ha abierto un Camino principal pero los peregrinos pueden unirse a este en cualquier punto del Camino.

En las poblaciones que se han estudiado a lo largo del Camino descrito, se han encontrado numerosos vestigios jacobeos.

Hay o ha habido iglesias y ermitas bajo la advocación del apóstol Santiago en Alicante Monforte del Cid y Villena. Hubo cofradías bajo su advocación en Alicante, Monforte del Cid y Villena. Fue patrón de Monforte hasta mediados del siglo XIX. Se celebraban fiestas con procesión en su honor en Alicante y Monforte. Hubo hospitales de acogida a peregrinos en Alicante, Monforte, Novelda, Elda, Sax y Villena, así como en las poblaciones por donde continua tanto en Yecla (Murcia), Camino del Sureste, como en Almansa (Albacete) la Ruta de la Lana.

DE ALICANTE A NOVELDA.

Salimos desde la parroquia de Santa María, donde esta situado km 0, por sus calles y avenidas nos dirigimos hasta el cementerio, desde aquí ya empezamos a ver las flechas amarillas.

Nos dirigimos hacia la sierra de Fontcalent, a los pies de esta se encuentran las ruinas de la ermita de Santa Rosa de Lima. Bordeamos la sierra por la derecha y nos dirigimos hacia El Rebolledo, pasando por detrás de la ermita del Carmen.

Continuamos hacia La Alcoraya, cruzamos una carretera. Andaremos unos kilómetros por un buen camino, luego una estrecha senda que cerca de la sierra de las Aguilas vuelve a ensancharse. Subimos por la carretera a la cueva de San Pascual. Además de la cueva donde se refugiaba el santo, veremos una gran imagen de este y una cruz, monumento dedicado al Camino de Santiago.

Iniciamos la bajada hacia Orito por la “senda del Santo”, en Orito pasamos junto al convento de franciscanos, donde se encuentra la imagen de la Virgen más pequeña del mundo.

Nos dirigimos hacia Monforte del Cid, pasando junto a la ermita de la Aparición. Tras pasar bajo la autovía entramos en Monforte junto al cementerio.

Salimos de esta Ciudad por el camino Viejo de Novelda o de El Fondonet. Entramos en Novelda cruzando el puente sobre el río Vinalopó.

DE NOVELDA VILLENA.

Salimos de Novelda con dirección al castillo y al Santuario. A los pies de ambos seguimos por el camino paralelo al río Vinalopó, por este tramo pasaba la antigua Vía Augusta romana. Tras pasar bajo las vías del tren cruzamos el río y lo seguimos por la orilla opuesta hasta llegar al final de un polígono industrial donde volvemos a cruzar el río para entrar un poco más adelante en Elda.

En el interior de Elda pasaremos junto a la ermita de San Crispín. Cruzaremos el río por el puente que hay a los pies del castillo seguiremos esta calle-carretera hasta la cima del Portichol, aquí cogeremos una senda que nos conduce a la carretera de nuevo. A unos 300 m de habernos incorporado a la carretera cogeremos un camino a nuestra derecha que nos conduce al río. Siguiendo el camino junto al río, primero por la izquierda y después de cruzar el vado por la derecha llegamos a Sax.

A la salida de Sax, justo antes de cruzar el río, cogeremos la carreterilla primero a la izquierda y luego a la derecha hacia la Colonia de Santa Eulalia. Pasamos por la espalda de la ermita y siguiendo el camino que llevamos un poco más adelante pasamos sobre el actual cauce del río Vinalopó, un poco más adelante cruzaremos el antiguo cauce. Por buenos caminos llegamos a Villena.

Desde Villena hay dos caminos a seguir, el Camino del Sureste o Camino Alicantino y la Ruta de la Lana.

www.encaminodesdealicante.org