Este edifici, propietat de l’Ajuntament de Novelda, mostra l’esplendor del modernisme de les cases particulars d’esta ciutat.
Este immoble de tres plantes va ser construït al principi de l’últim terç del segle XIX, el qual va patir una profunda reestructuració i ampliació de la seua planta en 1901, en ser adquirit per Sra. Antonia Navarro Mira (propietària també en el seu moment de l’actual Casa Museu Modernista) la qual va incorporar elements decoratius i arquitectònics propis del modernisme.
Este edifici es va constituir com a vivenda familiar i va ser residència dels Comtes de Gómez-Tortosa. Encara que el seu aspecte exterior no crida l’atenció, en estar més prop de les composicions arquitectòniques del segle XIX, és el seu interior el que sí que el fa, ja que oferix bons exemples de decoració i distribució típica de les cases de la burgesia de principis de segle XX. És de destacar les columnes i enreixats de ferro colat, escala de buit ovalat, claraboia, pati envoltat de columnes de pedra calcària d’estil corinti sobre base de marbre roig de la zona, saló dels tapissos pintats per Lorenzo Pericás envoltat de sòcol de roure tallat amb azulejeria policromada, capella, mobles d’època i altres elements que reflectixen l’exquisit gust modernista de l’època.
Història del Centre Cultural Gómez Tortosa
L’edifici que actualment alberga el Centre Cultural Gómez-Tortosa està compost per dos cossos arquitectònics clarament diferenciats. El primer, construït en 1879 sota les directrius del seu amo José Rizo Ferrándiz, s’assentisca sobre un solar de quatre cases posteriorment derrocades per a construir una sola vivenda on va viure amb la seua família fins a finals de 1893 que mor Dolores Serrano, la seua esposa.
Ja en 1899, la casa és comprada per Antonia Navarro Mira i és esta qui la reforma donant-li el caràcter modernista que hui podem contemplar. En 1900 i 1901 el seu gendre, el comte Antoni Gómez-Tortosa, adquirix els dos solars que es troben adossats en la part posterior de la casa i les afig a la vivenda, naixent així una de les parts més privades de la casa: el pati.
Per eixos dies, Antonia Navarro liderava juntament amb el seu pare Luís Navarro Navarro de Mira, una de les famílies més riques i poderoses de Novelda. Els dos van tindre un reconegut prestigi en el món dels negocis per ser qualificades com a persones emprenedores i pioneres en el comerç de safrà.
Esta senyora va residir tota la seua vida a la casa paterna, excepte durant el seu matrimoni, podent així estar al costat del seu pare aprenent a portar els negocis, les inversions i a administrar els béns patrimonials participant d’una forma més activa en ells. És per eixa raó que, en morir el seu pare i heretar la seua gran fortuna, decidix fer-se càrrec de les regnes del negoci familiar i de les diferents propietats que posseïxen. És important recalcar que va ser una gran financera, empresària i inversora sagaç, amb una àmplia experiència i independència en l’econòmic, diametralment oposat al model de dona que marcaven els cànons socials de l’època.
Antonia Navarro va estar casada amb Luís Navarro Abad però va enviduar als huit anys de matrimoni quedant-se amb 3 fills: Carmen, Antonio (el qual va morir amb 12 anys de tuberculosis) i Luisa.
Va destinar els seus dos casa-palau situades al carrer Major 4 i 24 a les seues dos filles. La primera a Carmen Navarro, casada en 1888 amb el comte Gómez-Tortosa; i l’altra a Luisa, casada en 1905 amb José Luís Gómez Navarro.
Donya Antonia mor el 17 de novembre de 1921 als setanta-cinc anys d’edat. A la seua mort, la seua filla Carmen heretaria, com hem esmentat anteriorment, la propietat de l’edifici, encara que ja era la seua residència familiar durant el temps que l’ofici del seu marit els permetia romandre a Novelda.
Antonio Gómez-Tortosa va obtindre el títol equivalent a Doctor en Dret i va exercir de jutge en diversos llocs d’Espanya. És per això que la residència d’este matrimoni va rebre a importants autoritats i personalitats del moment. Este senyor va morir en 1929 i la seua esposa tan sols dos anys després, deixant una gran herència als seus quatre fills. Este immoble en particular, va ser adjudicat a la filla Luisa Gómez-Tortosa Navarro que, encara que va tindre la seua residència a Madrid, passava llargues temporades a la seua casa familiar de Novelda.
Se sap que Luisa va ser una dona molt culta i molt religiosa. I encara que mai es va casar, va dedicar tota la seua vida als seus nebots en morir la seua germana Mercedes en 1934 durant el part. Va tindre una influència molt important en la vida social local del moment, fins i tot va actuar com a padrina en representació de la seua àvia, Antonia Navarro, de la primera pedra del Santuari de Santa María Magdalena en 1918 i de la seua inauguració en 1946.
La primera descripció de l’edifici, tal com el coneixeríem hui, data de 1933 quan va ser inscrit en el Registre de la Propietat de Novelda. Es descriu com una casa al carrer Major amb cantonada xamfrà al carrer Sirera i *Dara amb la qual tenia porta de servici i format per planta baixa, principal, golfes i dos grans patis, un amb coberta de vidre i l’altre completament descobert.
A l’inici de la Guerra Civil Espanyola, l’edifici va ser confiscat com a seu de l’organització CNT però mesos abans d’acabar la contesa el van abandonar.
Luisa va morir en 1986 a Madrid i va ser traslladada a Novelda per a ser enterrada en el panteó familiar. Els seus nebots Juan Luis i Mercedes Cort Gómez-Tortosa van ser els hereus als qui va correspondre la vivenda. Estos últims venen l’any 1988 a l’Ajuntament de Novelda, el qual adquirix l’immoble en la seua obstinació de recuperar i revaloritzar el patrimoni històric i artístic del municipi.
És a partir d’eixe moment quan comencen a succeir-se una sèrie de restauracions i remodelacions amb el propòsit de retornar-li a esta casa el seu color original. Així es crea l’Escola Taller Modernista de Novelda constituïda amb l’interés d’introduir el saber fer dels artesans i artistes del segle XX en la població d’aturats. L’Escola Taller exercix el treball de reparar tots els danys causats a l’edifici i intentar reconstruir la línia original. D’esta manera, sòls, portes i mobles de fusta, peces en ferro colat, vidres, pintures i altres elements decoratius i arquitectònics es treballen amb l’afany de reviure’ls.
Des de llavors i fins a estos moments els treballs de recuperació i conservació són constants a càrrec ja de diferents grups de restauració, encarregats de vetlar per la salut dels antics i delicats materials nobles que broden este bell i singular monument, el Centre Cultural Gómez-Tortosa.
Situat al carrer Major, número 6.
