La Societat Cultural Casino de Novelda es tracta d’una institució destacada en la vida social, cultural i patrimonial de la ciutat.
L’edifici va ser inaugurat en 1888. El projecte va ser dissenyat per l’arquitecte Antonio Puigcerver i les obres van ser acabades pels constructors José i Eduardo Beltrá Navarro. Posteriorment l’entitat va comprar la parcel·la posterior de l’edifici i en 1903 la resta del recinte. En aqueixa època, el Casino de Novelda se situava en els límits del municipi.
Destaca per la seua varietat d’estils arquitectònics: neoclàssic, neobarroc i modernisme valencià. Cal esmentar el saló de tapissos, amb pintures i reproduccions de les escoles flamenca i francesa i el saló migdia i el saló dels espills. Aquest lloc mostra l’esplendor viscuda en el finals del segle XIX i principis del segle XX gràcies al desenvolupament de la burgesia comercial noveldera.
Té un edifici principal de dues plantes envoltat per un ampli jardí amb un artístic templet on les bandes musicals amenitzen les nits d’estiu. L’edifici té dues plantes amb grans salons (per a jocs, tertúlies, exposicions, conferències, concert de piano, etc.). A més, el complex compta amb una pista de futbol-sala i una zona recreativa per als xiquets de la societat.
Durant la guerra civil espanyola l’edifici va ser pres com a caserna general de les Milícies Populars Antifeixistes, es va habilitar per llar-escola pro-infància obrera i altres activitats de caràcter benèfic i cultural. El casino va ser convertit en un hospital, motiu pel qual va quedar totalment desmantellat.
Gran part de les pintures i quadres que en finalitzar la guerra van tornar al Casino, es van destruir en l’incendi que es va produir l’any 1994. Després d’una rehabilitació immediata, el Casino de Novelda contínua amb les activitats culturals (exposicions, conferències, etc.) fins a l’actualitat. Una personalitat destacada en la presidència de la institució va ser, per un temps breu, l’escriptor i cronista de Novelda, Francisco Escolano Gómez.
